L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 166

GIBRALTAR, coves de Sant Miquel

Iniciem la pujada a la reserva natural de Upper Rok, a 300 m. sobre el nivell del mar, amb un mini bus, ja que el camí és empinat i amb molts revolts. A dalt comprem les entrades. iniciem la passejada amb guia per la Cova de Sant Miquel, no és una sinó diverses coves entrellaçades entre elles .Estan il·luminades per focus backlight de diferents colors com vermells , blaus, veds i grocs, per millorar l’aspecte de les estalactites i estalagmites.

En l’antiguitat es pensava que era insondable, i fou mencionada per primera vegada per un viatger romà, Pomponius Melia, en l’any 45 a.C.

També s’explica que durant la guerra anglo-holandesa del 1704, una nit s’hi refugiaren 500 espanyols guiats per un pastor Simon Susarte, que coneixia un camí secret. En altres guerres també ha servit de refugi.

Una de les meravelles és la cova de la catedral, denominada així perquè les formacions minerals que es poden veure en les seves parets s’assemblen als tubs d’un òrgan de catedral, s’usa com auditori i també s’hi fan concerts, donada la seva bona acústica. Tot seguit veiem la cova de Leonora, que es creia que era un enllaç subterrani amb Àfrica per on entraren els micos a Gibraltar. La temperatura és constant durant tot l’any degut a la humitat permanent, sense importar que faci molt de temps que no hagi plogut. Al terra si es mira atentament, és poden observar inicis d’estalagmites.

Ens van permetre fer fotos sense flash i vaig poder tocar aquest gran tros que us poso, la vista i el tacte et diuen que és marbre, no és així, sinó un tros que van estudiar uns geòlegs previ serrant-lo per la meitat, correspon a una estalagmita que en un moment donat es va tornar molt pesada i va caure per un dels seus cantons i així ha perdurat durant segles, talment com en un arbre ,es poden examinar les anelles que mostren el creixement de l’estalagmita, comprovant que els més foscos corresponen a períodes d´’escassetat de pluges.