LA TRESCA I LA VERDESCA

Visita, ahir al matí, a l’exposició Delacroix i entrevista a Paul Auster al CCCB a la tarda. Un intercanviable intent de conèixer la visió de la vida , explicitada en un a través de la pintura, i de la parla-escriptura en l’altre.

Segurament molts punts de confluència. La recerca de la llum i la forma de Delacroix, i la directa formulació d’aspectes íntims i l’assaig de les estructures del llenguatge en Auster. Però en el fons el mateix interès per captar el fons de tot i la mateixa “joia de viure”, la vitalitat activa. També en els dos, un pas més en la història (de l’art) i és clar, moltes diferències en la mesura que la vida és diversa i canviant.

 De Delacroix m’ha interessa molt l’esforç per allunyar els personatges i trobar les persones, el moviment més enllà de l’anècdota, la força expressiva, la temptació de la pintura pura en la que en molts casos es veu clarament l’impressionisme que està per arribar i que ell ja intueix.

Auster...què dir? Crec que ens va oferir la visió de si mateix en aquest moment: un qüestionar-se, una certa por, una prudència desacostumada. Ja no és la imatge del “chico malo” sinó la d’un home que es fa gran i que intenta explicar-se enumerant la seva vida passada, les seves dificultats a l’hora d’escriure. El mateix que ja és en el seu llibre últim.

Una pintura que vol descriure la vida i una literatura que vol pintar-la. Delacroix només es pot interpretar. Auster s’interpreta a si mateix.

És la meva visió, naturalment parcial i personal.