Segueixo amb els records de Síria, les fotos són fetes durant la incursió del desert, llogarem un 4*4 per fer el trajecte sense ensurts fins que al cap d’una estona trobarem una Haima, com podeu veure feta de pell de cabres i cordes, les ovelles recent nascudes estaven lligades a una corda per la pota del darrera perquè no es perdessin. L’hospitalitat pels orientals és sagrada i ens convidaren a entrar i prendre un te amb una bola de mantega; el te calent treu la set, la bola de mantega de la mida d’una castanya tenia un gust de llard ranci. Vaig beure el te però la bola un cop provada va anar discretament a la butxaca, ja que era immenjable. El musulmà patriarca de la vivenda ens va presentar les seves tres dones i la quitxalla, com veureu a la foto. A la tornada, ja a prop d’una ciutat un grup d’homes estaven atrafegats en plena transacció de compra – venta d’ovelles.
Les noticies del diari tornen a parlar del bany de sang a Homs i també d’Ugarit. Com s’explica que un poble que té l’acolliment del viatger com a sagrat i la seva litúrgia sigui donar-li allotjament sempre, pugui matar-se entre ells mateixos amb tanta crueltat? Com diu la Mª Dolors en el seu comentari , cal veure com d’estúpits som els humans i les nostres mesquineses i maldats.
Bachar Al-Asad en un gest per no perdre el poder ha convocar per avui una votació en referèndum, per una reforma constitucional, demà en sabrem els resultats que molt em temo allargaran el seu mandat 14 anys més, si no hi posen remei els organismes internacionals.
Crec recordar que d'aquests viatge és una Nadala que ens vas enviar d'un nen amb un xai i que a mi em va servir per a fer un escrit. Sembla que parlessim d'un munt d'anys oi? quina pena!
ResponEliminaSí, tens bona memòria, era una foto d'un pastoret trobat en el desert, esparracat amb un xai al coll, és una de les fotografies més boniques de les que he fet. Era el Nadal de 1998. Quina pena de país que els quedarà.
ResponElimina