Avui tinc allò que en podríem dir la síndrome dels deures fets. Sí, però potser el que és és un atac de mandra; la qual cosa reivindico com a molt positiva. He vist totes les exposicions, he posat al dia els papers i paperets amb notes i coses a fer, la lectura del diari no m'ha trasbalsat significativament més enllà del que és habitual... i a sobre fa mal temps i em fa mal el peu i no tinc ganes d'anar de tresca. Ho trobo fantàstic. Aprofitaré per llegir i llegir i també per revisar els escrits de l'últim semestre que encara no els he imprès definitivament. La tarda és de cinema, encara per decidir.
La Mina em va fer una foto i avui, m'hi veig molt ben reflectida.
M'he quedat tota trasbalsada quan he llegit que la lectura del diari no t'havia trasbalsat del tot. Jo estic que no "quepo en la piel".
ResponEliminaDic que no més del que és habitual, o sigui... potser per això ja la pell s'ha rebentat i em surten les serradures per totes bandes.
ResponElimina