LA TRESCA I LA VERDESCA

La ciutat es recupera paulatinament del seu estiu. La terregada turística de cuixots i samarreta imperi, minva; van quedant només els jubilats i i poca cosa més (que valgui la pena). En general, el personal que encara pulula per aquí, podem dir que és el que quedarà, irremeiablement. Queden ferides inesborrables, però. A la Rambla, he vist unes caixes per posar flors que en grans lletres deien: flores naturales. Donc sí, cal, perquè proliferen els engendres antinaturals. Si us fixeu en la foto, creieu que caldria la precisió?

L'aire és fi malgrat la calor però s'endevina ja la tardor que, tot i les dates, no ha arribat encara. Aprofitem aquests dies en que podem sortir de casa sense cap jaqueta; conviden a passejar i veure coses.

I tot sentint la conversa d'un noi al meu costat al tren de Sarrià em pregunto quan ens cansarem de tanta "mentalitat de crisi". L'evidència no es pot negar, però jo no parlo sinó del que fa que la gent tiri endavant: l'interès (no m'atreveixo a dir il·lusió) i també el convenciment que cal fer atenció més al que tenim que no pas al que ens falta. Pensar en positiu. Però potser és massa demanar.

Per cert: Huston no contesta. Hello! hello! Això no és una cursa de relleus!