DES DEL BALANCÍ

De part de la Mina, us envio una foto del seu ull i que veieu el cop bèstia que es va fer. Lo de sota el nas és Nocilla.

Comença la setmana de les rebaixes de personal. Queden els nens (amb butlla de deures per expressa decisió de la senyoràvia. Ves què han d'aprendre en una setmana si no ho han fet durant dos mesos!) i només una parella de pares. En comparació amb l'animada Festa Major del Juli, dissabte, hi ha calma chicha després de lluitar breument per establir les bases d'aquesta última estada.
Aquesta nit, finalment, ha plogut per primer cop en tot l'estiu. Ha estat curt però intens i al matí tot era mullat, verd i net. Després ha sortit el sol però crec que ha estat el principi de la fi de l'estiu. Espero que hagi estat un progrom mosquiter perquè els nens tenen unes cames que semblen sortides d'una revista de cal metge, d'aquelles amb exemples de llagues i forats diversos.
He estat de fregoteos diversos i ara anem a dinar. Yupi!me'l fan, o sigui que a la taula i al llit... al primer crit. Demà a veure si tinc més temps per coordinar les idees. Avui, ja veieu que semblo una maruja idiota; espero millorar.