DES DEL BALANCÍ

Vell i nou

Aquests últims dies d’estiu son per fer balanç. En realitat qualsevol moment és bo per fer-lo però ara, amb les propostes que du un nou curs, el programa de classes, les novetats del cinema etc gairebé és obligatori. Som en aquell cim de la pendent i el dilema està present: o pugem o baixem. Potser no és tan dràstic però si que cal mirar enrere i endavant. Veure què és el que ens ha aportat de bo l’estiu i què volem que segueixi en les nostres vides. I quines altres coses que no tenim i voldríem tenir hem de procurar posar els mitjans per aconseguir-les. I no em refereixo a coses materials concretes sinó més aviat a actituds que poden dur-nos en la bona direcció. No és allò que ens proposen les revistes: anar al gimnàs, estudiar anglès, fer règim... sinó recordar el que ens ha donat una mica de felicitat i hauríem de no oblidar per mantenir-la.

No hi ha receptes, com tampoc no hi ha patrons de felicitat. Inclús caldria matisar molt sobre quina cosa és la Felicitat i les felicitats possibles. A cadascú el fan feliç (amb minúscula) coses que m’atreveixo a qualificar d’originals perquè com que tots som diferents també es convertiran en diferents encara que siguin les mateixes. Segur que contemplar una posta de sol, per exemple (i per buscar un exemple manit i clàssic) és gratificant. Però a un li recordarà un moment determinat, a un altre una companyia, pel de més enllà es tornarà una experiència estètica i per a un altre un pensament místic o transcendent o potser també hi haurà qui s’entristeixi.

Jo, i ara no us explicaré quins són els meus propòsits de Felicitat, segur que a l’hivern tractaré de recordar el meu ball amb les orenetes, el so del vent entre les fulles i el dels meus, més enllà, i les qualitats de la llum en un espai conegut, el meu. Coses que són molt més del que són i que no seran la Felicitat però m’acompanyen en el camí de la seva recerca.