Us agrada el meu memento mori d'aquest any? Està fet pel Martí.
Voltes i voltes
Surto a fora, al matí i les orenetes volten embogides al final del
jardí, a ran de terra. Al cap d’uns moments, mentre esmorzem, es traslladen a
l’espai més proper i segueixen volta que volta. No ens tenen gens de por. Els
nens es contagien i també es posen a ballar entre elles. Sembla que hagin de
xocar però es belluguen com una constel·lació, amb un ordre intern de
trajectòria desconeguda. Hi ha una mena
de ritme còsmic que va més enllà de l’evidència.
No xisclen, tan sols roden pujant i baixant sobre els nostres caps.
Comença la cerimònia del comiat. Tres dels nens marxen demà i les orenetes no
crec que triguin gaires dies.
Cada any passa el mateix i sempre ens deixem sorprendre per aquesta
bellesa de l’ordre immutable de la Natura.
Sé que l’any que ve serà el mateix, però a mida que em faig més gran,
un toc de nostàlgia o aprensió em corprèn. Per a mi, l’octubre encara és el començament
de l’any i el setembre el moment dels plans i de la transició. M’és inevitable
plantejar-me les grans preguntes: què serà aquest nou curs? Com els anirà a
tots? I a mi?
Les orenetes em conviden a entrar a la ronda i amb algun crit
escadusser em diuen fins l’any que ve, fins l’any que ve, fins l’any que
ve.....
Veo que también teneis extraterrestres en vuestro jardín. ¿Ha sido un encuentro con la terecera fase? o ¿Ha sido en cuarta? Dile a Martí que le ha salido un chaval muy simpático. Que siga dibujando tan bien.
ResponEliminaDoncs si, jo també penso en un nou curs. I se'm fa estrany no haver de comprar i folrar llibres, preparar carteres, llibretes, plumiers...i em costa d'adonar-me que ara el temps és dels altres. I que jo, si torno a l'hospital, si torno al taller d'escriptura...ja faré prou. Potser (segur) arribarà un dia en que ni això no faré.
ResponEliminaBé pel Martí, té molta gràcia. El deixeu tot any? en quin recó?
ResponEliminaMéncanta l'esquelet monstruós!!!!!!!!
ResponElimina