a empentes i rodolons

LA SONRISA ETRUSCA.- Si algú va llegir la demoledora crítica de La Vanguardia de fa uns dies, les ganes d'anar a veure aquesta obra li van passar de cop. Com nosaltres ja teniem comprades les entrades abans, ahir a la nit vam anar al teatre. I aquest és el nostre parer: Només per veure l'interpretació d'Hector Alterio fent de Salvatore/Bruno tot val la pena. Fa uns vint anys que vaig llegir la novel.la de Sampedro i, pel que recordo, l'adaptació no està malament. Respecte del director, sí considero que no està massa encertat. Els actors son molt fluixets, destacant-se molt pel sobre de tots Hector Alterio, contingut i emotiu, com correspón al seu personatge. La seva dicció, especialment quan fa veu en off simulant el seus pensaments, no és massa clara, però és tan bon actor! Una actriu, Sonia Gómez Silva i, a estones, Julieta Serrano, fan un correcte contrapunt. Com l'història és bona i l'interpret principal també, la recomanem, malgrat una posada en escena no massa oportuna, com per exemple, les projeccions que envaeixen l'escena de forma gratuita.