DES DEL BALANCÍ

Qui ensenya geometria a les formigues?

Sola, sola

Primer dia d’estar sola, sola, sola. No he fet pràcticament res. És el meu dia sabàtic en el qual em dedico a sentir el vent, veure el reflex de la llum entre les fulles, sentir l’atracció de l’abisme en l’aigua transparent de la piscina encalmada, fer llistes de coses a fer (pels altres quan vinguin), contemplar el comportament de les orenetes al matí i els pardals a la tarda, navegar una estoneta per internet sense resultat tangible perquè no tinc prou cobertura per baixar un petit video, veure els mil verds de la gespa i dels arbres, aprofitar restes de menjar per no haver de cuinar, intentar no posar-me nerviosa amb l’estúpid parrupeig de les tórtores, mirar el meu cotxe tunejat i els matisos que adopta segons la llum, agafar els contes de Cheever i adormir-me , prendre un bany cada cop que tinc una mica de calor, pensar en un menú exòtic per sopar i arribar a la conclusió que serà un entrepà de truita i un vas de llet, observar dues garses enormes que van a menjar-se unes restes de pollastre amb samfaina que havia quedat oblidat a la nevera des de no sé quan i que un gat passavolant s’ha beneficiat amb golafreria, pensar en els drames animals, calc dels humans, que tenen lloc al meu davant (ara un gat fastigós, que en diem el tinyós, persegueix les garses abillades com per anar al Liceu, i com que aquestes li fan pam i pipa aprofita i es menja les últimes restes), les garses criden i un tractor, al lluny, acaba el quadre rural... vaig a berenar que la tarda comença a plegar els llençols i encara tinc molt per llegir. D’un moment a l’altre vindran les cotorres i tornaran les orenetes a banyar-se, elles també, a la piscina.