L'arpa i les seves vibracions, 299

 ÀUSTRIA IMPERIAL, SHÖNBRUNN

Com la llei del pèndol, de l’asprò del nazisme del Blog d’ahir, a la dolçor casi empalogosa de la Sisi en el d’avui.

 L'agost de 1977, vaig fer el meu primer viatge a Àustria, aquest és el tercer. La meva colla, tots molt jovenets llavors, amb màquines de fotos molt senzilles competíem en fer reportatges i àlbums. He escanejar aquesta plana per deixar-ne constància. A dalt  l’emperador Francisco José, nascut el 1830, la seva esposa l’Emperadriu Isabel Amàlia, nascuda el 1837, i assassinada a Ginebra el 1898, anomenada Sisi. A sota el Palau de Schonbrunn i diversos racons del parc, a banda i banda els escuts d’Osterreich i de Wien.

Tinc apuntat: Viena és la ciutat de Sant Esteve, bells contrastos de color, extensa i acollidora. Records de passades grandeses.Palaus i monuments, jardins, boscos, fe escrita sobre pedra. Somriure i goig, malgrat el sofriment d'altres hores. Ja veieu 36 anys desprès, em passo al Blog i a Internet, però m'agrada recordar, comparar i actualitzar en el temps.
Avui és diumenge, 11 d'agost, ens acompanya Romana, la guia de parla castellana, és de Viena, amb ella repassem un xic la història de Schönbrunn. Ens diu que visitarem 19 sales del palau i desprès els boscos. En un inici era un pavelló de caça al costat d'un manantial, desprès Leopol I el va ampliar per fer-lo servir com a residencia d'estiu, i l'actual es remunta a Maria Theresa que el va fer ampliar i renovar totalment, segons el gust rococó de l'època. també el parc que que s' extent des de Palau a la Gloriette, així com  els boscos del voltant.
La dinastia dels Habsburg va reinar a Àustria durant 700 anys, però sens dubte el període de Maria Theresa (1717-1780) i de Franz Joseph i (1830-1916), constituïren l’època més pròspera. Totes les construccions que manaren fer al país, però sobretot a Viena la feren a la vegada austera i bonica, centre d'un potent imperi i una de les capitals més prestigioses d'Europa.
Es troben infinitat de llibres de Història de tots els períodes, pels qui els vulguin estudiar. També recordar les pel·lícules sobre Sisi, que durant uns anys ens feren somniar amb princeses, amor i prínceps, pel·lícules dolçones, i vistes ara un xic cursis. A Palau hem descobert que aquella cintureta que la feia la dona més formosa de Viena, comportava un regim ferotge, i portar una cotilla de cuir mullada que de tant apretada li llagava la pell i no la deixava respirar bé. Per cuidar la  llarga cabellera que no es va tallar mai, calien dos donzelles durant dos hores cada matí per pentinar-la  (que ella aprofitava per fer classes), i un cop a la setmana per rentar-se-la, tot el dia. És veu una reproducció d'un cabell negre preciós i abundant que li arriba mes avall de la cintura, posada sobre un maniquí amb un dels vestits més coneguts. És allò que per presumir s'ha de patir, i  ella  devia patir molt. 

Crec que encara avui el país viu d’aquells temps, almenys en el que fa al  turisme. Seguin la pista dels Habsburg  per ordre d’impotància, trobem el palau de Schönbrunn, el palau imperial i el museu del moble, el que s’anomena trio imperial.

Exterior Palau

Nosaltres visitem el Palau de Schönbrunn i els jardins en un matí asoleiat de gran xafogor. Som valents i escales amunt i avall, veien les diverses sales i salons imperials, els terres tots de marbre, sostres de fusta, làmpades, mobles i quadres. Desprès del Palau, tenim temps lliure pel jardins, cada u segons les seves forces fa el que pot. Arribo fins a dalt de tot, darrera el llac.

Sala de ball

Llac i escultures

Desprès de tres hores, cal un descans

Gloriette

                    Demà serà més seriós, avui m'he permès una mica de romanticisme.