dijous, 22 d’agost de 2013

L'arpa i les seves vibracions, 297

OBERSALZBERG
Amunt, amunt, ja falta poc
Dos dies abans de la nostra sortida cap a Àustria, TV no recordo el nom de la cadena, va emetre dos reportatges sobre la vida de Eva Braun a Obersalzber, segurament molts de vosaltres també ho vareu seguir, no per conegut deixava de ser interessant. En el meu cas, ja que teníem inclosa una visita a l‘anomenat “Niu de l’àguila” el fet de ser  tant imminent en el temps, sols dos dies d’espera, em va fer estar més amatent als detalls.
A Eva Braun la descriuen com una dona de personalitat afable, bromista, esportiva,capritxosa i fantasiosa, 17 anys més jove que ell, despreocupada de la política  del Führer, però no ignorant del que passava amb les deportacions, vivia còmodament organitzant festes per les seves amistats i família, pares, i dues germanes IIse i Gresi. Hitler hi anava ocasionalment surtin del despatx del III Raich per a reposar i també rebre personatges polítics.
Canvi de bus

Nosaltres el 7 de juliol al matí, seguint el viatge, ens traslladem al sud de Salzburg, una regió exuberant de gran bellesa, pel camí ja veiem de lluny la casa  d’estiueig on Hitler va instal·lar el seu lloc de repòs. El nostre bus ens porta fins a una plana on  cal canviar de vehicle, ja que  el camí que segueix és més estret i sobretot empinat  amb moltes corbes, en un tram sols hi  ha una única direcció, cal utilitzat uns cotxes especials, pintats de vermell i amb una bona tracció, que van pujant els passatgers cap a dalt del cim. Un cop allí per accedir a dalt de la casa dues opcions, travessar a peu un túnel bastant llarg excavat en la roca i al final d’ell agafar un ascensor que en pocs segons et puja fins a dalt.
Entrada al túnel
                                                                     Casa Niu de l'àliga

El que sota estrictes mides de seguretat i gran desplegament de vigilància fou la casa de la parella, ara nosaltres tenim el privilegi de trepitjar-la, la mateixa sala de reunions, veure i tocar la xemeneia que sur a totes les fotos i gaudir de la vista magnifica dels voltants, talment com va dir Eisenhower quan la va visitar recent conquerida: “heus ací el niu de l’Àguila”. ( Tot va ser reconstruït i restaurat desprès del bombardeig en el que els aliats van fer caure tones de bombes).
Sala d'estar, ara cafeteria


Xemeneia



Sí, sí, és el mateix lloc.

Hitler i Ana










        Què se sent? Una barreja de sentiments, en primer lloc, la historia se’t fa tant propera que la palpes, el contra sentit de Eva i Hitler de viure dos mons, el de pau, jugant amb els nens i el gossos, que feien servir de propaganda d’una cara amable del Führer, i l’altra de pensar en la terrible guerra que des de Baviera i Berlin dirigia per “netejar” Europa.

I nosaltres ara, tots allí fent fotos, prenen un refresc i admirant el paisatge. Dono gràcies a Déu per la vida,  la salut que em permet viatjar i per tot el que tinc i em sobra, i demano que mai més es pugui repetir el genocidi.  Demà ens espera la visita a Mathausen.



3 comentaris:

marisa ha dit...

Fa temps que vaig veure el reportatge del qual en parles. Pel que vas dient ha estat un viatge molt complert, oi?

Rafel ha dit...

Respondiendo a tu pregunta Què se sent? Te diré que no entiendo que se pueda hacer turismo para ver el lugar del Aguila. No entiendo que placer o que gusto se puede hallar hacerse una foto en aquel lugar, comer o tomar un refresco. No entiendo que se pueda hablar tan amablemente de una mujer como Eva, personaje despreciable donde los haya. No deberían haber restaurado la casa que fue bombardeada. Es como si hoy fuésemos a visitar el Valle de los Caídos. Algo para mi inpensable. Todo ayuda a fomentar el mito de un ser que nunca debió existir. Seguramente debe ser lugar de peregrinación de los fascistas y nazis de hoy en día. La sola idea de hallarme mezclado entre ellos ya me repele. Lo siento. Eso me ha producido tu reportaje.

Maria Dolors Giral ha dit...

Ecs. El viatge és fantàstic però hi ha llocs que voldria poder esborrar de la memòria col·lectiva.