divendres, 30 d’agost de 2013

L'arpa i les seves vibracions, 303


                                               OCI I PASTISSERIES

Sínia gegant
Ens falten pocs dies per acabar el viatge, hem vist una de les  icona més representatives de Viena, el Donauturm , on pujarem fins dalt, el segon símbol  és  la Sínia (Nória en castellà, Wiener  Riesennrad en alemany), i cap allí anem. Tenim temps lliure i cada un tria el que més li agrada. Es veu de tot arreu, ubicada a l’entrada del Parc d’atraccions del Prater, dins el parc homònim, en el districte de Viena, Leopoldstadt. Tots recordem i parlem de la pel·lícula “El tercer hombre”, el guía ens recorda que també surt a “Antes del amanecer” . Taral·legem la música de la primera que tothom se sap.
Va ser una de les primeres sínies, construïda el 1897 per celebrar el 50 aniversari del reinat de Francisco José. Dissenyada per l’anglès Walter Bassett, té una alçada de 61 metres. Era la més alta del món fins el 1985, que va prendre el relleu Japó amb una que la superava. Originalment constava de 30 gòndoles, però degut als danys ocasionats durant la segona guerra mundial, al fer la reconstrucció, sols es recol·locaren 15. Hi puja tot un grup, sobretot els més joves, jo trio passejar amb un trenet, que fent tuc tuc, recorre el perímetre de tot el parc i et dóna una visió completa de la seva extensió, amb zones que normalment a peu no es visiten. 

Dinar Ajuntament de Viena
Dinar a l’Ajuntament de Viena, els baixos molt ben ornamentats amb pintures murals  de batalles, serveixen de menjador per grups nombrosos, és gran i ens serveixen molt bé, vichyssoise freda, tira de pollastre a la graella, samfaina, gelat amb nata i cervesa del país.
Tarda lliure que aprofitem per veure les botigues i pastisseries,  totes les guies porten que la més antiga i  famosa és la Damel i cap allí anem a comprar els bombos de record, els més clàssics Mozart bombons. Desprès de veure aquella exuberància de pastels, triem una de més petita en un carrer molt cèntric i, allí fem parada i degustem un pastís.
Damel
Façana pastisseria on berenem  
                                                                                               
Mozart's bonbon



Tot és bo !
Grinzing
L’altra manduca típica i preparada pels turistes , és un sopar amb vi verd, al barri de Grinzing amenitzat amb música folklòrica. No sé si és el vi o que ja casi marxem a casa, que qui més o menys es deixa anar amb bon humor i canta i balla, cançons tiroleses, de la Tuna i valsos de Strauss.

1 comentari:

marisa ha dit...

És un viatge deliciós, oi?