dimecres, 28 d’agost del 2013

DES DEL BALANCÍ



Allò de "la primavera ha llegado, nadie sabe como ha sido" té també la seva vessant a l'estiu que marxa sense un sospir. Només cal un plugim d'un dia i tot es trastoca. L'endemà , a primera hora t'has de posar un xal, no et ve de gust o no et cal banyar-te a la piscina, i l'aire té un toc de transparència i de finor. Et sembla veure com una boira que marxa enduent-se aquella espessor de l'estiu. Els arbres i la llum s'han fet més clars i nets. Tot plegat, encara que no sigui de tardor hi fa pensar. Inclús en els diaris es nota perquè han passat moments que semblaven de tebeo. Això però em va pensar que no estic segura de sí canviar el Mortadelo per l'Assad, el Carpanta pel sirians o els egipcis i tot sota la ploma del Reporter Tribulete que en todas partes se mete, francament valgui la pena. Però en una frase molt d'ara : és el que hi ha. I de l'estiu  què se n'ha fet? (ou sont les nièges d'antan?) o com diu l'Olga 

                                           És la urgència del temps que em dicta les paraules
                                           La vida, corre-cuita, es plega als dits
                                           lleu para-sol abans de la tempesta.
. . . . . 

2 comentaris:

  1. hola! ja aquí? et trobabem a faltar. Tu ens has portat la tardor.
    Olga, m'agrada el que dius.

    ResponElimina
  2. A qui li dius tot això? Sóc jo qui cita l'Olga i que no m'he mogut de Saifores i rodalies des de Sant Joan.

    ResponElimina