Durant els dies d’estada a València, vaig tenir interès en visitar la tomba d’Ausiàs March, que menys, mentre trepitjava la seva terra... Es enterrat, ells en diuen soterrat, en el sòl de la quarta capella a la dreta de la catedral de València, davant la porta de l’Almoyna. Per sort meva, la gran quantitat de turistes que dòcilment seguien les guies respectives que alçant la mà amb un paraigua de coloraines els portaven d’aquí cap allà, per veure el barroc del presbiteri, el baldaquí de marbre en el centre del creuer, exactament sota el cimbori del segle XIV, l’altar de la Resurrecció tot en alabastre, l’altar del calze...però es clar no els interessava gens l’autor dels Cants de l’amor i dels Cants de la mort; per això, la foto que veieu la vaig fer còmodament, és una llosa sepulcral moderna, rodejada d’un vers del propi poeta.
Ja a casa amplio el que sé d’ell, neix a Beniarjó el 1397 i mor a Valencia el 1459, poeta i cavaller valencià medieval, sens dubte un dels poetes més importants del Segle d’Or valencià i de la literatura en català. La seva obra està formada per 128 poemes, classificada en apartats temàtics. En la seva producció l’amor és un tema important, la dona és una persona real, humana i individual i, la relació home-dona és una barreja de l’amor dels sentits i l’amor intel•lectual. Així ho expressa en els anomenats: Plena de seny/ Llir entre cards/ Amor, amor/ Mon darrer bé/ i Oh, foll amor. Abandona doncs la poesia trobadoresca, per expressar-se desproveït de tota ficció, dels temes reals de l’home amb Déu, el dolor i la mort, el pecat i la virtut.
En els Cants de la mort expressa el record de l’absència i del dolor per la pèrdua de la seva segona esposa.
El Cant espiritual, dirigit a Déu, és una llarga pregària de 224 versos, escrit en segona persona. És considerat com un dels poemes més importants del Segle d’Or valencià.
En el 1425 de retorn de diverses expedicions contra els pirates del Mediterrani, no cal oblidar que és un caballer guerrer, es retira a Gandia i inicia una relació personal i literària amb el príncep Carles de Viana, hereu del tron de Navarra.
Ausiàs March i el princep Carles de Viana
Com sempre, interessants les teves cròniques.
ResponElimina