Assistència massiva a l’Auditori per escoltar el “Rèquiem de Verdi”. Hem pogut torbar-nos-hi tota la colla, uns perquè teníem l’abonament,i els altes perquè han comprat l’entrada avui, el concert s’ho mereixia. El programa de mà ens explica: Verdi va ser un home de teatre, i el seu Rèquiem és, per a molts, una obra operística. No va ser un home religiós, i el tractament que va fer del text no diferia gaire del d’un text d’òpera. De fet, la música es nodreix de l’estil operístic del seu autor, però el llibret és de més qualitat comparat amb altres obres seves. És una missa de difunts diferent, indiscutiblement genial, amb una gran personalitat i allunya de l’Església, però potser també del teatre. El seu lloc és la sala de concerts.
Nosaltres hem gaudir de l’orquestra en ple, juntament amb les veus del Cor del Gran Teatre del Liceu i, del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana; entre tots ens han ofert una explosió de música, a més de la participació de Evelina Dobraceva soprano, Ildiko Komlosi mezzosoprano, Russell Thomas tenor i Ricardo Zanellato baix; sota la direcció de Pablo González.
La música de Verdi en el seu Rèquiem et porta a la mort d’algú estimat, a un recolliment que mena a l’esperança, sota l’agitació de trompetes que anuncien el judici final, però es retorna a una serenitat plàcida. Sols Verdi amb la seva partitura va ser capaç de donar vida a un text amb una música magistral.
Mentre escoltava els cors, tenia present la pintura de Miquel Àngel de la sala Sixtina de Roma, amb el gran fresc del Judici final que decora la paret de l’altar central. Cada any, i en van tres de seguits, quan vaig al congres del "Pontificio Consiglio per gli Operatori Sanitari" hi entro a primera hora ( els turistes tardaran en arribar-hi una mitja hora) i en silenci gaudeixo de tot el color i les formes que tinc davant dels ulls. Crec que avui he unit per sempre dins meu, la pintura de Miquel Ángel amb la missa de Rèquiem de Verdi . El primer el va precedir en 360 anys, no sé si a Verdi la pintura el va inspirar (?) mentre escrivia el “Dies irae”, segur que coneixia bé Roma , tot i que va treballar a Milà, on morí el 27 de gener de 1901.
L’acabament amb “Lux aeterna” i “Libera me” porten cap a una esperança i a una pau expressada amb música més suau.
Trobareu una bona audició enregistrada per l’Orquestra Filharmònica de Viena, dirigida per Herbert von Karajan, si voleu gaudir-ne a casa.
Amb la teva crònica m'he sentit com si hagués estat al teu costat a l'Auditori.
ResponEliminaPer ràdio, mentre conduía, he sentit la crònica i pensava en tu.
ResponElimina