dimecres, 17 d’abril de 2013

LA TRESCA I LA VERDESCA

Ún viatge ple de presents absents

Podria semblar una repetició. Res més lluny de la realitat. Cada nen, o nens, són sempre diferents i aporten la seva vitalitat, la manera de ser i els comportaments que em sorprenen constantment. Res repetit malgrat els constants: i amb en X també...? És com un joc de les vuit diferències, subtils però certes. En la xarxa d'itineraris que surten de l'hotel i envolten l'illa, les fites canvien i em fan descobrir a mi mateixa racons i aspectes inèdits: un jardí que voldria cuidar i viure, una clastra, un pany de porta, un joc de llums sobre el mar. Dies intensos de complicitats, de coneixements, de descobertes, Un viatge sempre renovat que espero encara ser a temps de tornar-lo a fer amb els tres nets que ja l'esperen (bé en Llorens encara no espera res, però és perquè no ho sap). 
Ja torno a ser aquí ( per un embolic d'avió ens hi hem quedat un dia més del previst) i ara les meves passejades tornaran a ser com les d'abans, però segur que la meva mirada no serà exactament la mateixa, potser més nova, més directa, menys enfarfegada amb el que ja sé. Tant de bo.

3 comentaris:

marisa ha dit...

M'ha emocionat el relat. Diguem tova.

Olga Xirinacs ha dit...

No hi ha res com viatjar en tren: permet llegir, escriure, anar a la cafeteria o que la cafeteria et passi pel costat, veure paisatge, dormir si cal...
El meu llibre "Trens" és el resultat de molts viatges.
Espero que també aprofitis les moltes experiències viatgeres. De fet, ja les escrius al blog.

Maria Teresa ha dit...

Quina cara de pillo que té el teu net i de satisfacció...segur que els hi deixaràs un record inesborable d'àvia estimada.