divendres, 5 d’abril de 2013

LA TRESCA I LA VERDESCA


     He vist monstres i dracs, sirenes i estrelles, la il·lusió en uns ulls brillants i curiosos i un autòmat dibuixant els somnis. Gent gran feta criatura i nens seriosos mirant a fons de la fantasia. Tots amb la boca oberta en el miracle fet realitat. Arreu, somriures. Quina meravella!
   Per què tot això és tan sorprenent i rar? Potser hem perdut la capa màgica d'estrelles i signes, les olleres de vidres grocs o ratllades, per veure passar un cometa-dona mentre la neu cau sobre els bolets  màgics. Banderetes i globus de fira, majorettes "en bon point" ballant en rotllana i un bruixot muntat en una escombra poden ser una realitat. Un parlament de savis amb llargavista per veure el món i decidir com fugir d'ell cap al somni. Qui pogués!
     Dracs voladors, Guillem Tell, Joana d'Arc, el Pol Nord, el dimoni, la lluna menjant-se el sol amb delit, la casa de la llum. I també molta ciència al seu servei i estudis de perspectiva, òptica, mecànica, llum, moviment... tot això i molt més he vist avui, a l'exposició sobre Georges Meliés, el gran mag del cinema, a CaixaForum.