La Setmana Santa ha donat molt de si. Vaig anar a Sant Julià on tot estava al seu lloc i sense incidències (uf!). Va ser aprofitant la inauguració de l'exposició d'uns amics: la Rosa Vila Abadal i el Jordi Marcet que com cada vegada que ens veiem és una festa d'amistat i de sorpresa peles girs que saben donar a les seves ceràmiques, tan seves sempre i tan diferents.
De pas varem veure una mica del Mercat del Ram que, de fet es mostraria en tot el seu esplendor el dia següent però ja havia començat.
L'endemà a Saifores. I allí família, vent, estones de sol, pluja (discreta, només alguna nit) i noves obres; una escaleta nova, dos parterres, eixamplament d'un hortet que l'Iu va muntar l'any passat i que tots vam contribuir a que tirés endavant, la podada bèstia del cactus gegant que era ja una amenaça i obres variades de posada en marxa i comiat de l'hivern. Algunes estones, a la vora del foc he escrit alguna coseta no fos cas que la mà es desacostumés. Fills i néts que ara pujo, ara baixo, anaven apareixent i desapareixent i tots contents. Com que jo tenia a casa una (de fet unes que es van anar solapant) cuinera no solament excel·lent sinó d'aquelles de "deixeu-me sola", festes culinàries i panxing assegurat. Jo em vaig dedicar a llegir i a veure passar els núvols que, per cert, tenien una consistència especial: de nata muntada, ben marcats de contorns i amb la vora platejada, els dies en que el cel per segons quins racons es feia amenaçador o ben domèstics i passavolants quan feia bo.
(nota: sembla que sí que ho he aconseguit, però no en aquell format que a mi m'agrada de diapositives grans i que van passant soles, però de moment, ja val. Si les voleu veure en ggran cal clicar-les d'una en una. )
Primer he vist les fotos (maques, maques) i després la justificació del perquè d'aquest format. A mi ja m'està bé, la cosa es saber de tu.
ResponElimina