dimecres, 10 d’abril de 2013




Els meus llibres de capçalera- La llegenda de Gösta Berling- Selma Lagerloff

            Un petit món fet gran per una història. Un home i una dona, a vegades oposats però en el fons tan iguals... Gosta Berling, el pastor exclaustrat, bon vivant i arravatadorament subjugant, fort i feble per amor, jove i insolent i ella, la Comandanta d’Ekeby, la dona vella, poderosa i rica que ho ha posat tot perquè els cavallers, uns personatge singulars, tinguin la vida assegurada. Retaule on se’ns motren cadascun amb la seva grandesa i misèria, amb els seus lligams, la maldat, l’avarícia, l’orgull, la bondat, la luxúria, l’art, la música, la poesia. Tots ells, capaços del millor i a vegades del pitjor, tal com és la vida. Un fris impressionant d’humanitat intemporal.
            Una història de llegenda, les llegendes d’un poble en un racó de món que se’ns fa viu pel relat d’una dona, Selma Lagerloff la primera guardonada amb el  Premi Nobel de Literatura,  l’any 1909, per “l’altiu idealisme, la viva imaginació i la percepció espiritual que caracteritzen totes les seves obres”. Selma va ser mestra i escriptora. Llàstima que no totes les seves obres siguin traduïdes. Una de les més conegudes i que jo de petita i no tant llegia i rellegia àvidament, era el  Gran Viatge de NIls Holguersson, que va ser (desconec si encara ho és) el llibre oficial per l’ensenyament de la geografia del país, Suècia. És la història d’un noiet de catorze anys que pel seu egoisme és castigat per una fada a reduir-se a un pam d’alçada i a lloms dels ànec salvatges en el seu viatge migratori, recorre tot el país.
            Sí, m’agradaven molt les aventures d’en Nils, però Gösta, ai Gösta, segurament és el responsable de bona part de la meva educació sentimental. Periòdicament el rellegeixo i sempre el tinc a prop perquè en ell hi trobo sempre el que em cal en aquell moment; almenys una bona història.