del matí nois i noies atrafegats (d'aquells que arriben sempre a misses dites) portaven roses a les mans.
Jo que esmorçava tranquilament al bar de sota casa llegint el diari, com faig cada dia, he hagut de sentir com un noi que també llegia el diari ha dit en veu baixa mirant-me: perdent el temps, esmorçant i sense ...comprar el diari. El pobre no sap que tinc més anys que Matusalem però "la orella" finísima. Evidentment li he contestat que a ell què l'importa i que anar de bon matí buscant brega és tenir molt poca feina. Ha dit nosequé i llavors m'ha telefonat la meva germana. Ell, molest, s'ha canviat de la taula i s'ha anat al taulell i com que jo li he explicat a ella el que m'havia passat, ha dit: digues-li a la teva amiga....també li he dit a la meva germana, és clar. Ha acabat d'esmorçar i ha marxat. M'he hagut de mossegar la llengua per no desitjar-li un bon dia, je,je.
A l'ascensor m'he trobat a la dona sudamericana que cuida la meva veïna, duia a la mà una rosa preciosa per regalar-li, tot i que lamentava no haver trobat la pastisseria del seu barri oberta perquè li volia comprar unes roses de xocolata.
Només són les 9 del mati ¿què més em depararà el día?
Sort que només eren les nou perquè si arribéssis a tres quarts de vuit del vespre com jo, ara, en tindries per escriure el diari tu soleta.
ResponElimina