a empentes i rodolons

GREG 2011

Dues obres de teatre recomenables. Un tranvia llamado deseo, en el Teatre Tívoli. Vicky Peña fa una Blanche molt convincent, en alguns moments brillant. Kowalski (Roberto Álamo) desagradable (sense l'atractiu d'en Marlon Brando) però també es fa creïble, al igual que l'Ariadna Gil, en el paper de la Stella, la germana de la Blanche. L'Àlex Casanova es va creixent i al final, quan està ben borratxo, té una escena memorable. Ens va agradar molt la música, l'escenografia i la posada en escena. No era fàcil i van aconseguir un ambient molt tens, que era del que es tractava.

Luces de Bohemia, en la Biblioteca de Catalunya.

Vagi per endavant que totes i cadascuna de les obres que hem vist dirigides per Broggi i muntades per la Perla 29, ens han agradat. Crec que l'escenari juga un gran paper. Haviem vist obres de l'antiguitat grega i l'entorn no podia ser més adient. Però aquesta de Valle Inclán també resultava molt bien ambientada.

L'obra resulta inquietantment d'actualitat, amb la critica ferotge a l'Espanya de llavors, aplicable a la d'ara. A mí personalment em va agradar més Xavier Boada que Lluís Soler (aquest cridava molt per a fer més desgarrat el seu personatge de Max Estrella, però la seva estupenda veu quedava una mica desvirtuada al forçar-la ). La resta d'actors, especialment Jordi Martínez, que havien de fer més d'un paper, ho feien molt bé (una actriu que es diu Marissa Josa tenia massa acent català, potser és una bestiessa dir-ho però...)

Curiosament, en linea amb el que ha dit la Maria Dolors, en el fulletó indica l'Oriol Broggi: "Vivim uns temps d'uniformitat i d'uniformats on queden pocs bojos..."

Bé, aneu-hi, si podeu. Luces de Bohemia la fan més dies dels previstos inicialment.