Va de pinguïns
Llegeixo una cosa que em fa pensar, sobre la síndrome pinguÏ.
És allò que, quan un d’ells es tira a l’aigua, tots els altres el segueixen en manada (anava a dir sense pensar...). Trobo que és un comportament animal d’allò més humà. Cada cop més, llegim el que toca, viatgem a on s’ha posat de moda, vestim uniformement, expressem idees avalades per la norma, ens conformem amb ser conservadors... comportament pinguï claríssim.
I un altre aspecte, més preocupant del tema : els pinguïns, quan s’espanten, cauen d’esquena, ja no es poden aixecar i per tant, moren.
Amics, estigueu al lloro, sigueu iconoclastes, fora barrets, fora, bests sellers, fora tot allò que soni a ja dit. Visca la llibertat!
VISCA !!!
ResponEliminaVigilarem que no ens agafi el síndrome pinguï i no caure d'esquena. El teu relat m'ha recordat la visió de milers de pinguïns a la Península Valdés en el viatge a la Patagónia (el que tu tens desitjat i pendent),és un espectacle únic quan retornen cada any a buscar la seva parella per aniar sempre en el mateix clot sense equivocar-se de lloc. La anada al mar en fila índia és un bell espectacle, clar que ells tenen una orientació que els guia i nosaltres un cervell que hem de fer funcionar
ResponEliminaD'acord. I respecte de no llegir bestsellers,
ResponEliminatinc entre les mans en aquests moments "La tesis de Nancy" de Ramon J. Sender. I nois/noies, ho sento, és un llibre que ha envellit molt malament. Es fa reiteratiu, inocent. L'argument és una noia americana que va a Sevilla i està preparant la seva tesi d'espanyol. Surten totes les frases fetes, tòpics, jocs de paraules, etc. que hem sentit moltes vegades. Tant és així que, reconeixent que en Sender és un bon escriptor i que diuen al llibre que aquesta novel.la va ser la que li va donar més nomenada, penso que potser es diuen les frases i acudits havent-les tret d'aquest llibre. Si és així, reconec el gran mèrit de Sender.
Maria Dolors, demà és el sant de la meva consogra Anni i l'he comprat l'últim de la Donna Leon. Ella no havia llegit res de la Leon i l'he avisat que li encantarà el Brunetti. Tindrà una altra admiradora, segur!