dijous, 14 d’abril de 2011

UN ALTRE LLIBRE

Abans no arribi Sant Jordi i amb ell "totes les recomanacions" d'editorials, llibreters, crítics, "amics, coneguts i saludats" he tornat a llegir OLOR DE COLÒNIA de Sílvia Alcàntara. Una dona nascuda a Puig-reig (El Berguedà) l'any 1944, és a dir de la meva quinta. Va començar a escriure assistint a l'Aula de lletres a Barcelona, una escola on ensenyen técniques d'escriptura literària i posteriorment a l'Ateneu Barcelonès.
US SONA EL CAMÍ RECORREGUT?
Aquesta és la seva primera novel·la. No sé si la heu llegida i/o sabeu de què va: És la vida en una colònia tèxtil als anys 40. Les colònies tèxtils eren petites ciutats, amb tot el que en una ciutat es pot trobar: fàbrica, habitatges, escola, capella, economat, però amb l'agreujant de que gairebé ningú sortia d'allí sinó era per morir. Si un home marxava era per a fer el servei militar i una dona gairebé sempre per a servir de minyona a la capital.
A Olor de colònia hi trobem amor, gelosia, enveja, renuncies, misèria, poder, xantatge, és a dir la vida mateixa. És un llibre de 330 pàgines dividit en tres parts i un epìleg.
A mi, potser més que la història en si, m'ha interessat la vida que descriu i que desconeixia completament.

Aquesta és la Colònia Vidal a Puig-reig que potser visitarem la Malole, en Marçal, en Joan i jo el cap de setmana del 29/4 a l/1 de maig.
La Malole ja us farà un informe A EMPENTES I RODOLONS.



1 comentari:

Maria Dolors Giral ha dit...

Marisa, no sé què t'has dedicat a fer amb els comentaris. Jo n'havia fet un al teu escrit i NADA DE NADA.Ja no recordo com era però deia que sí que l'he llegit i que van fer una presentació amb l'autora i el Borja a Peu de Pàgina, a la quan vaig assistir.