LA TRESCA I LA VERDESCA

Aquesta és la peça que em va agradar de l'exposició del Museu. És de Rosa Cortiella. Consisteix en una plata fonda de les típiques de Granada, de la que surten moltíssimes peces petites de les mateixes formes dels motius que la decoren.

Estic rabiosa perquè a mig fer el bloc l'estúpid de word s'ha posat a fer una actualització pel seu conte i risc i me l'ha perdut pelr l'éter. Després no hi havia cobertura per internet i me n'he anat a fer el dinar. Ara ja el que deia no diré i el que dic no ho deia. Us explicava que havia llegit ahir uns contes de Dino Buzzatti molt més en la nostra onda i més "de grans". També us explicava que ja sóm vuit i a la tarda tres més i tres més demà més els que apareguin sense avisar.
Treballo molt però escric poc. Només em passejo pels paisatges de la meva novel·la a veure si per òsmosi em comuniquen alguna cosa. El que voldria explicar és tan subtil i tan d'atmosfera que no sé pas si ho aconseguiré. Penso però, que AQUESTA novel·la, només la puc escriure jo i això em dona ales. I si em comprés una Red-Bull ?(no sé ben bé què és però es veu que te les dóna).
Ha sortit el sol i fa vent que empeny els núvols cap aquí. No sé pas com acabarà. De moment sento les tórtores i xiscles d'orenetes, el soroll del vent en els pins i piuladisses d'ocells: és el moment de la migdiada i els nens tenen permís de maquinetes. Vaig a aprofitar-lo a la meva gandula.