dilluns, 11 d’abril de 2011

LA TRESCA I LA VERDESCA

Aquestes flors són fressies, que tenen un perfum deliciós un rere olor de pebre. Són les flors que m'agrades més de totes.

Cap de setmana de sol, calor, colors, família... M'he empassat l'últim de la Donna León, he explicat disset vegades el conte de la Caputxeta, nou el de les Set cabretes i cinc Els tres porquets. Sota l'ombra acolorida he tastat l'anunci del proper estiu que sense que ens adonem s'acosta. Setmana Santa (o non sancta), primer de maig, tresques diverse, lobster day, aniversari i viatge d'estiu. Fites que, a batzegades, ens duen les vacances tan ràpidament com si anéssim en un monopatí llençats. Què més voldriem, oi? Ara m'acabo d'imaginar tota la colla baixant a tot taco per la Via Laietana i m'ha agafat una mena de cobrimernt de cor. Cabells al vent i aquella sensació de velocitat i de potència que tots hem sentit un moment o altre. La nostra potència, ara és d'una altra mena, però hi és. Que duri i que no ens dugui directes al mar.

3 comentaris:

marisa ha dit...

Noia, com tens el jardí! Les de dalt són maques però és que les de la foto de la setmana semblen talment formar part d'un quadre de'n Claude Monet.

malole ha dit...

Hola a tots: M'explicaba ahir al vespre el meu fill gran que hi ha una activitat a Andorra que consisteix en deixar-se anar amb un trineu pel mig del bosc. Si vols pots frenar-ho però si no, s'embala. Vaig imaginar-me la sensació i la vaig trobar fantàstica (com quan pujo a les atraccions del Port Aventura) i ara entro en el bloc i la Maria Dolors parla de llençar-se en un monopatí a tot taco per la Via Laietana.
Potser és més prudent, malgrat tot, el trineu. Què? Ens animem?
Està clar que la nostra potència ara és d'una altre mena PERÒ HI ÉS!

marisa ha dit...

Entro de nou per a dir allò de:

"NUESTRAS VIDAS SON LOS RÍOS
QUE VAN A DAR A LA MAR
QUE ES EL MORIR"

no fotem, noies!