Sembla ser que la paraula MONA bé de l'àrab munna que significa "provisió de la boca" i era un present que els moriscos feien als seus senyors, consistent en farina, ous, dàtils, carn i altres queviures. Altres diuen que prové del grec munus que significa regal. Sigui com sigui, a casa nostra (vull dir a Catalunya) és una de les tradicions més arrelades.
El meu padrí, en Josep Ma. Espinàs me'n va regalar fins els tretze o catorze anys quan, sense donar-me'n cap explicació, ho va deixar de fer. Es veu que, segons, la tradició, els padrins començàven a regalar-la als fillols a partir dels 2 anys i seguien fins els 12. Era quan eren de pà amb ous durs i és clar, de més d'una dotzena ja no se'n feien. El meu padrí és un tradicional!
Mai no li vaig dir però la he trobada a faltar. No cap regal, no, sinó la MONA aixì amb majúscules.
Per aquelles coses de la diferència, recordo una. Jo deuria tenir uns dotze anys, és a dir que sería de les darreres que vaig rebre. Era un pà de pessic rectangular en comptes de rodó que a sobre duia fet de merengue un anyell pascual amb el cap de ceràmica. En el costumari català de l'Amades he trobat un dibuix d'una mona de forner amb forma de bé amb tres ous al llom i una altra de pastisseria, amb el pastís clàssic i a sobre tres ous de xocolata i una figureta d'un bé. I a l'Enciclopèdia Catalana hi ha la fotografía de set mones diferentes, una el clàssic tortell de pà amb ous i una de "rectangular, amb l'anyell pasqual". Diu que és del segle XIX, per tant no pot ser la meva! M'agraden també els pollets i els plomalls de coloraines.
Avui, en Lluís li portarà la mona a la seva fillola Olga, que a l'octubre farà 20 anys! I els meus néts segueixen la tradició nòrdica i centreeuropea i la seva mare amaga ous de xocolata per tota la casa que porta la llebre de Pasqua.
Amb uns altres guarniments, la meva mona era una cosa així. Nostàlgia en estat pur.
Hola! No recordo en absolut aquella mona a la que fas referència. Segurament com que no era la meva... Crec que el meu padrí era el meu avi matern però no n'estic segura. Són tantes vegades que lamento no tenir la mare i la tieta i la seva impresionant memòria!
ResponEliminaAquest any la meva Setmana Santa ha estat molt de família, barbacoes de xai i mones, peró no religiosa i, que voleu que us digui... he trobat a faltar aquest aspecte. L'any vinent ho resolc, segur!
Bona Pasqua a tothom!
Renoi Marisa, arribo ara mateix de Burgos i em trobo amb el teu anyell sobre el llibre dels 7 segells.Més teològic impossible.Recordo l'impacte que em va causar a Gand, veure el retaule de "L'anyell místic" un triptic precios dels germans Hubert i Jan Van Eyck del segle XV.Ja veus avui podem unir la gastronomia amb la teològia expresada en l'art religios. És que en la escriptura tot i cap. Us escriuré una vivència de Cantàbria que hi té relació.
ResponEliminaBenvinguda, un altre cop i van....
ResponElimina"Quien a buen árbol se arrima, buena sombra le cobija" diu la dita. Sort que et tenim a tu perquè això del llibre dels 7 segells no sabía el que era.