dijous, 7 d’abril de 2011

LA TRESCA I LA VERDESCA

Ahir a la tarda, al Centre Cívic Sarrià, es va celebrar unn acte en memòria de Josep Vicens Foix, dins la Festa de la Filosofia que es feia a tots els C.C. de la ciutat.
J.V. Foix, com tots sabeu és una de les nostres glòries nacional i sarrianenques amb tots els mereixements. L'Enric Badosa, amic personal del poeta, crític d'art i paradigma de l'home de cultura europea, va glossar la figura de Foix d'una forma entranyable, justa i clarivident. Una lliçó del que fou i és Foix. Tal com deia Aristòtil: la millor definició és l'exemple. I Foix és l'exemple de la poesia. Va treure (i deixar) de la paraula el millor significat: la crònica interior. En els seus poemes, tant en forma de poema a la manera clàssica, com els poemes en prosa hi ha una bellesa formal que ens aporta la comprensió del poeta i també de l'home en general. Crec que per això es va triar l'obra d'un poeta per al dia de la filosofia que no és sinó el compendi de les grans preguntes que ens fan ser el que som. Foix va ser un home avançat, tant, que encara ara va molt més enllà d'on som.
Prèviament s'havia fet un espectacle basat en textos de les Cròniques de l'ultrason i L'estació, a càrrec de Quim Lecina, actor, J.C. Martinez Prat, guitarra i projeccions.
D'aquest recital se n'ha fet un DVD que tinc, si algú el vol sentir.
Va ser una vetllada molt interessant que vam completar amb un te-xerrada al jardí amb uns amics, veient com sortia la lluna, autèntic balancí de somnis.


2 comentaris:

Camil.la Pérez Salvà ha dit...

Renoi Dolors! si et cau la teulada, no et trobarà sota.... quina enveja que em fas!

malole ha dit...

Què bonic això del "balancí de somnis"! A mí, fa molt de temps, van regalar-me un llibre d'en Foix que portava un CD amb la seva veu recintant poemes. El buscaré perque en aquests moments no se a on ho tinc.