dilluns, 25 d’agost de 2014



Sembla mentida i pas a pas hem arribat a les escorrialles de les vacances. De fet, aquesta és la última setmana sencera i altres coses que vindran apunten ja el nas a veure si pico i m'enganxo. Aquest dimarts, si encara la fan, baixaré a veure la pel·lícula recomanada pel Rafel. Espero tenir relleu per poder deixar els nens. De les classes ja sabem el començament i també tinc un últim programa de viatget per Andalusia per acabar definitivament les vacances. Còrdova, Granada, Sierra Nevada i les Alpujarras com a plats forts. Sí, em passo l'estiu diguem-ne desterrada a Saifores però trobo escapatòries que em compensen. I quan sóc aquí, des de la meva talaia-balancí veig moltíssimes coses que m'interessen i llegeixo i escric tant com puc encara que no sigui tant com voldria. Ja arribarà la tardor i els dies en que ve de gust ser a casa. Ahir a la nit, aquí, va fer la tempesta de l'estiu; va ploure com si haguéssim de sortir en barca i després, malgrat els plàstics, tot el dia va ser un anar i venir de coixins assecant-se al sol. El que és aquest estiu, de la piscina n'hem fet poc ús i un jersei finet ha estat sempre a prop. A mi, que no m'agrada la calor, ja m'ha estat bé. És l'últim moment del sol de la tarda i tot, tan net, és preciós. Les orenetes encara no han marxat però aquest any n'hi ha molt poques.