dimarts, 12 d’agost de 2014

L'arpa i les seves vibracions, 351



                                           
                                        CAMBODJA

Khieu Samphan i Noun Chea
De les moltes noticies d'aquesta setmana, quina més trista, em quedo amb una que sempre havia desitjat llegir algun dia, que els politics encara vius del anomenats khmers Rojos a Cambodja tinguessin un judici i un càstig  per les seves atrocitats comeses mentre manaven. Ara Noun Chea de 88 anys i Khieu Samphan , de 83, han sigut condemnats a cadena perpetua, acusats de matar previ tortura a més d'un milió set-cents cambodjans entre 1975 i 1979.
Noun Chea fou ex jefe de la policia secreta i, Khieu Samphan cap de l'estat entre 1976 i 1979 i posteriorment cap del govern rebel que el 1985 va succeí al seu cunyat Pol Pot al front dels khmers rojos.
El judici fou retransmès per TV i ràdios locals en una regió a prop de Phum Pech amb la participació de 800 persones, entre elles 200 periodistes. El judici els condemna per crims contra la humanitat.
Espero que tinguin encara el cap prou clar per entendre que encara que  tard la justícia els castiga pels seus crims. Tinc fotografies que no poso per la seva cruesa.
Fins aquí la historia d'un temps horrible de Cambodja, ara introdueixo la meva experiència personal. Amb motiu de la meva jubilació vaig regalar-me  un viatge a Vietnam i Cambodja, era l'abril del 1999. Ens ajuntaren un petit grup i llogarem un xofer i una furgoneta. Feia molt poc que es visitaven els dos països en pla de turisme i, tot era molt precari i al mateix temps diferent de la vella Europa.
Barcelona- Madrid. Madrid-Zurich-Singapur. Singapur-Hanoi. 21 hores de vol. Un altre dia us parlaré de Vietnam, ara em centro en Cambodja. Volem de Ho-Chi-Min a Phon Penn, en tan sols 45 minuts i,  ens allotgem en el Nokor Kok Thlok Hotel. Phonm Penh, la capital, s'exten de nord a sud a la riba del riu Tonle Sap, visitem la ciutat i els seus temples i d'allí novament avió fins a Siem Reap altres 45 minuts de vol, per iniciar la ruta de visita dels 25 temples, entre ells els coneguts de Bayon, el de Pre Rup,  el de Thommanon i el més famós el d'Angkor Wat, una de les 8 meravelles del món.
Com que aquest apunt no va de geografia ni de historia torno a la política, ja que a tot arreu varem poder veure les destroces, la por i el sofriment que encara moltes persones t'explicaven de l'època Khmer.  Recordo que el camí cap el monestir d'Angor Wat, estava indicat per unes rutes en línia recta no massa amples que de cap manera podies traspassar, ja que hi havia perill de morir si trepitjaves una mina antipersones. Per demanar almoina i promoure la compassió un munt d'infants mutilats, seien a la vora de la ruta per demanar-te unes monedes. Novament no us poso fotos, són massa tristes. La guerra entre el govern i els khmers va originar un genocidi sobretot pels milions de mines antipersones escampades per tot el territori. Aquestes "municions dormides" segueixen matant i mutilant cada dia a la població de Cambodja.
                                                                                Mines antipersones
Uns fulletons que ens repartien en l'hotel ens demanaven als turistes, que al arribar al nostre país, expliquéssim la situació real de perill que encara vivia el poble, això era l'any 1999 i val a dir que sempre que he pogut he parlat d'aquest tema i avui us en faig participants.
No voldria acabar amb tristesa, no va en mi, si teniu ocasió Cambodja és un país preciós, ple de historia i de temples, no us quedeu amb la historia de cartró pedra de Port Aventura, que veig que enguany han afegit com atracció turística el temple d'Angor Wat.
 La seva gent és molt acollidora i necessiten refer-se com a país.                                                                                           
Angor Wat