LA TRESCA I LA VERDESCA

 Clar de lluna

Josep Llorens Artigas- "Papitu"

Va ser el millor ceramista de l'època moderna. A la Pedrera s'acaba d'inaugurar una exposició sobre la seva obra. Hi estarà fins el 17 de setembre. Hi veureu la infinita varietat de les formes, d'un classicisme vanguardista. Ell va ser el primer en donar a la ceràmica el seu màxim valor i respecte adaptant l'esmalt a la forma en una simbiosi total, molt lluny del decorativisme estèril que havia estat la norma fins llavors. Aquesta peça "clar de lluna" és al Museu de ceràmica i he tingut el privilegi de tenir-la molts cops a les mans i de poder-la contemplar durant molts anys; cada cop l'he vista diferent. Aquí no s'aprecia però és d'una bellesa trasbalsadora. Estic segura que és la gerra més bella del món.

En aquesta mostra podreu contemplar aquesta intensitat de la que us parlo, palesa en centenars d'obres seves sempre diferents (mai repetia la composició exacta d'un esmalt). Els esmalts tenen una qualitat natural com si fossin sorgits de la mateixa natura. És clar que és així però vull dir que no semblen producte d'una tècnica i d'una recerca acurada sinó sorgides com ho són les roques, els arbres... 

Blaus i grisos (són els meus preferits), però també ocres i marrons, verds intensos, grocs, roses, com una pell i que si te'ls mires bé semblen respirar, estar vius. Contemplareu l'harmonia absoluta de les formes que els són complementàries, la més complerta conjunció entre la terra i l'aigua que possibilita les formes i els esmalts desenvolupats pel foc. I per sobre, millor dit, al més endins de tot, la força creativa en tota la seva magnificència, atemporal i definitiva.

Van ser molts els artistes coetanis que volgueren que l'Artigues els introduís al món de la ceràmica, però ell n'era reticent fins que no estava segur que s'hi volien posar de debò, copsar l'autèntica realitat de la ceràmica. És ben coneguda l'amistat amb en Miró i que va produir al seu taller moltes obres en col·laboració o bé sol. En veureu una bona mostra així com d'obres de Dufy i Marquet.

En Llorens Artigues era un home senzill, de simpatía desbordant, un artista sense pretensions, un home en tot el sentit de la paraula. Era el professor titular de l'Escola Massana, però quan jo hi vaig anar només venia de vista i era una festa; ens explicava acudits i facècies, ens feia riure i ens encomanava, sense fer-ho expressament, el seu amor per la bellesa de la ceràmica. 

NO DEIXEU D?ANAR-HI