En un lloc cèntric però a ran de terra, com volent passar desapercebut, sense cap gardènia que l'animi, Barcelona va dedicar aquest petit homenatge a Antonio Machín. Si passeu per allí, de nit, sentireu aquell sò característic que parla d'àngels negres i d'amors bojos com ho són tots els de veritat.Com va dir Serrat, va ser una petita finestra per on entrava la llum en un temps molt ombrívol.
Toda una vida, En secreto, Corazón loco, No me vayas a engañar, Verdad amarga, A las doce en punto, Cuando me besas, Envidia...lletres que un dia o altre ens hem pogut aplicar i que, efectivament eren una brisa fresca en un temps que més valdria no recordar si no fos que era també el dels nostres propis amors forasenyats.
On és aquest lloc que ens refresca la memòria?
En la plaça Vicenç Martorell, entrant per la Rambla i el carrer Bonsuccés. Recordo de Machin els seus boleros, la seva veu i les seves lletres que van marcar una època.
ResponEliminaMolt bé Maria Teresa. M'agrada veure que la nostra ciutat pot ser cada cop més nostra, en el coneixement.
ResponElimina