dimecres, 11 d’abril del 2012

Ahir vaig tenir problemes amb la publicació del bloc, ja ho vareu veure. Meri mediant  veuré si els puc solventar.

  •  Ara que estem en l'aniversari de l'ensulsiada del Titànic us vull explicar que uns oncles meus hi havien fet una reserva. Una germana del meu pare s'havia casat amb un alemany de moltes peles i aquest havia de ser el viatge de noces, però uns dies abans es va morir el sogre (el pare d'ell) i suspengueren el viatge a Nova York. Varen tenir deu fills i crec que mai no varen fer el viatge ajornat.  La seva història, pel que sé, va ser una novel·la completa. A cada episodi, la família deia:  és clar, com que son tants!...però realment n'hi va haver de tots colors. Ves per on potser podria ser un bon argument i com que només en sé detalls em queda molt camp lliure.

  • Segons els psicòlegs, parlar, fer exercici i cuidar l'autoestima són les claus de la felicitat. A banda de poder afegir també l'escriure, a mi se m'acut que potser això és reversible. O sigui que si estàs de bon humor tens més ganes de parlar, sortir, fer coses ... Com diu Rojas Marcos la dona i l'home espanyols (jo diria més aviat mediterranis) viuen tant perquè parlen molt. Ja ho sabeu, no és xerrera, és teràpia i el contrari, morir-se.


3 comentaris:

  1. Totalment d'acord. Parlem, parlem que el món s'acaba.

    ResponElimina
  2. Vaja! ara m'explico el motiu pel qual soc tan xerraira: És que vull viure molt!

    ResponElimina
  3. Ja he tornat, m'apunto a la xerrera del nostre blog.

    ResponElimina