divendres, 13 d’abril del 2012

LA TRESCA I LA verdesca


El perfum que més m’agrada és el de les fréssies: fresc, lleuger, de rerafons amb pebre. La sento a mil hores lluny encara que en la natura sigui poc freqüent i estigui amagada. Recordo la sorpresa d’aquella olor baixant pel bosc del Castell de Bellver a Mallorca, una olor que et pentina els cabells enrere i dóna aire al coll , com una carícia.
La seva forma, en ramells atrompetats, m’encanta. Té la consistència polida d’un vellut suau, de pell de nen petit.
Al meu jardí, és clar, en tinc de plantades sota el romaní gros i cada any quan floreix em donen l’alegria de l’olor sorpresa al passar, distreta, al seu costat.


Em vaig collir una tija perquè em fes companyia i no es perdés la flaire en la solitud d’entre setmana. I unes flors de lavanda i unes vinques sense olor però d’un blau que acompanya. Després de tres dies el blau es torna gris i per refrescar el pom cullo un parell de branques de gessamí, estrelles a la terrassa, d’un blanc gairebé impossible. El ram s’ha salvat, sí, però l’olor tan franc del gessamí es menja el de les fréssies i no el puc resistir a prop. Fa molt bonic de nou però ha perdut la màgia de la intuïció. La diferència entre un quadre de Berthe Morissot enfront d’un Cézanne. Tots dos m’agraden però són coses diferents.
Què és més important, el plaer de la vista o el de l’olfacte?

1 comentari:

  1. Jo crec que el més important és el sentit de l'oïda amb aquesta descripció tan sugerent que has fet del teu ram primaveral.

    ResponElimina