dimecres, 27 de gener de 2016

L'arpa i les seves vibracions, 408



IGNACIO ZULOAGA

Retrat de la comtessa Mathieu de Noailles


Retorno al viatge a Màlaga de fa pocs dies  amb el record de la visita al Museo Carmen Thyssen. Durant el 2015 el museu intercanvia obres  del seu fons amb el del Museo de Bellas Artes de Bilbao. Amb aquest gest   commemora el 70è aniversari del traspàs del pintor basc  Ignacio Zuloaga.  Aquest intercanvi ens va proporcionar veure l'obre invitada  més emblemàtica del Museo de Bellas Artes de Bilbao:  el  Retrato  de la condesa Mathieu de Noavilles. Oli sobre tela, de 152x195,5 cm. Restarà exposada fins el 14 de febrer.
Exposada en un espai d'honor, sola i adequadament il·luminada, t'atreia amb força.  Em va impactar, per això  ara ho vull compartir amb vosaltres.
Ignacio Zuloaga va néixer a Éibar el 1870 i va morir a Madrid el 1945. Un dels pintors més importants de finals del XIX i començament del XX, conegut pels seus quadres costumistes i retrats. Té un dibuix fort i de color fosc, de vegades etiquetat com el revers de Sorolla.
Des de la seva arribada a París el 1890, Zuloaga, entra en contacte amb l'obra d'artistes com Rusiñol, Toulouse- Lautrec, Van Gogh i Bonnard. Si bé els moviments artístics de la França de la Belle Époque contribueixen a renovar el seu estil, aquest no perdrà la influència dels grans mestres espanyols que tant admirava. Aquest eclecticisme es percep en aquest retrat de la comtessa Anna Mathieu de Noailles (Paris, 1876-1933). 
L'artista i la comtessa es van conèixer el 1912 a la casa de Mme. Bulteau, la qual  va dir que el pintor és va interessar molt en els ulls d'Anna. Zuloaga freqüentaria el Saló literari de la comtessa, al  carrer Roche, en el que la poetessa reunia a grans homes de la cultura com Valéry, Gide, Cocteau y Colette. No obstant , l'admiració s'estén més enllà del seu cercle intel·lectual immediat; la seva poesia va ser guardonada amb el Gran Premi de l'Acadèmia Francesa el 1921 i es va convertir amb la primera dona investida Comendador de la Legión de Honor.
El retrat es caracteritza per la personalitat carismàtica i magnètica de la comtessa, per la profunditat psicològica de la mirada sensual i desafiant d'Anna, el rostre il·luminat, la positura de maja en el divan, en el que, per motius de salut, rebia recolzada els seus convidats, el realisme de les teles, conjunt que contrasta amb un fons irreal mancat de perspectiva i acompanyat d'elements simbòlics agrupats sobre una taula: llibres, roses i collarets de perles, que representen totes les dimensions d'aquesta dona intel·ligent , apassionada, musa i poetessa. L'obra és el resultat de les sessions d'Anna de Noailles a l'estudi del pintor el 1913; un retrat que corresponia a la voluntat de l'artista de defugir el merament descriptiu: "vull pintat amb el cor i el cervell,  no a través dels meus  ulls"
Ja a Barcelona trobo més informació en llibres de pintura i dues curiositats:  la cara d'ella en un segell de 4 ptes, així com el bust de Zuloaga en un segell de 2 ptes i en un  bitllet de 500 ptes.  Ves per on, les tres imatges vistes  moltes vegades  i oblidades en algun recó de la meva  memòria.













1 comentari:

Maria Dolors Giral ha dit...

El cistell de cireres, que tibant d'un no paren de sortir-ne més.