dilluns, 25 de gener de 2016

LA TRESCA I LA VERDESCA


Tots som a la història.


Com sabeu, el Museu de Ceràmica va estat molts anys al Palau Nacional on compartia espai amb el Museu d'Art de Catalunya. Quan jo hi vaig entrar a treballar, tots ens coneixiem i feiem moltes coses junts (vull dirir els dels dos museus). Amb molts, ens unia una bona amistat i amb tots una companyonia molt agradable. Entràvem i sortíem dels diferents departaments no solament per a coses concretes de feina sinó també per veure què feien, en quins treballs estaven embolicats, quines eren les seves tècniques noves, els invents que feien per resoldre els problemes que se'ls presentaven etc. Un dels dies que recordo amb més interès va ser quan Lluís Iglésias que ja estava jubilat i tenia llavors 90 anys molt lúcids, ens va explicar, com aquell qui no vol la cosa, l'aventura del salvament de les obres del museu l'any 36. I un altre dia, la meravellosa gesta de l'arrencament dels frescos de les esglésies romàniques del Pirineu. Puntuava detalls un dels germans Vergés que, llavors com a aprenent doncs era molt jove, hi havia participat.
Avui m'ha vingut tot això al cap per un article a La Vanguàrdia on es parla del rescat de les pintures del Monestir de Sixena. Ja sabeu del litigi de la seva pertinença. I he sentit de forma molt nítida el pes de la història en l'entramat del discòrrer del temps que és la Història. Així sí que s'escriu la Història.