dilluns, 18 de gener del 2016

LA TRESCA I LA VERDESCA




Ah la paraula, sempre la paraula i els seus significats. El llenguatge com a definició de la vida... Això ve a tomb per una paraula utilitzada per Imma Monzó per qualificar  Carmen Balcells: la dona oxímoron. Magnífica i ajustada definició d'una dona complexa com el significat del qualificatiu. No faré ara el panegíric de Carmen Balcells que aquests dies ha estat tan present pel seu homenatge; tan sols volia parlar de l'oxímoron que és la viva expressió de la contradicció que tots, en major o menor grau, presentem. És el riure i plorar per una emoció, els significats aparentment contradictoris de l'agredolç, el menys és més, la realitat virtual, el clar obscur... En qualsevol llibre que estigueu llegint ara (i aquí una menció als Bolañolectors) busqueu els oxímorons. És sorprenent i engrescador. Paraules amb significats tan diversos com la vida, en realitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada