diumenge, 24 de gener de 2016

L'arpa i les seves vibracions, 407


ESPASES I XOCOLATA

Mª Dolors, el teu relat, em suscita dues consideracions per ampliar-lo. Tal com dius en el segle XV existia el gremi dels espasers, valorats pels cavallers de tot Europa.
La primera, és que un carrer de la Ribera porta per nom aquest ofici; carrer de l' Espaseria a prop de la plaça de les Olles.
La segona, treta del llibre Desig de xocolata, de Care Santos regal de reis d'una amiga. Me'l va portar sense saber que la coneixia i, que el grup dels Lletraferits en guardem un record molt agradable. Ens varem trobar a la Llibrería - Café Laie, del carrer Pau Claris, on va donar-nos pautes de com escriure novel·les per adolescents, Care Santos  és de Mataró i va venir invitada i acompanyada per una amiga que llavors feia el curset amb nosaltres, Montserrat, veïna  seva del mateix Mataró. Des d'aquell dia la segueixo en programes de ràdio i d'escrits en revistes, on segueix impartint consells i la corrent  literària que busca  la joventut.
Doncs, just ahir a la nit ja quasi al final del llibre, a la pag. 339, trobo aquestes línies que ella posa a la ploma d'un personatge jove i divertit, Victor Philibert Guillot, secretari i una mica espia de madame Adélaïde de France, que viu a Versalles, però en aquest capítol roda per Barcelona, i des d'on per ordre seva, li escriu d'amagat  cada nit allò que fan els altres membres de l'expedició en missió  secreta enviada pel rei de França. Guillot li descriu  les seves trapelleries amoroses, amb aquestes ratlles: sempre hi haurà una part de mi mateix que pertanyerà a aquests  carrers i places menudes, que evoquen ofici de gent senzilla: Vidrieria, Esparteria, Espaseria, Formatgeria...  Tot seguit la posa al corrent d'una partida de mercaderies clandestines, amagades en la bodega d'un vaixell, al moll de Barcelona, a punt de salpar en la foscor de la nit.  
Desig de xocolata és la novel·la guanyadora del Premi Ramon Llull 2014. És la història de tres dones unides en el temps per la seva passió per la xocolata.
És un recorregut per la història d'aquest plaer exquisit des de la seva arribada a Europa fins a la sofisticació del nostres dies.

M'ha enganxat. Una xocolatera de fina porcellana blanca. A la base, una inscripció en lletres blaves, és el nexe, entre tots els capítols, que res tenen a veure entre si, excloent, es clar,  el desig de xocolat.                                                                                                                                                                                                                   


2 comentaris:

marisa ha dit...

Ja és ben veritat que tot està lligat.

Maria Dolors Giral ha dit...

Mentre obria aquest espai estava pensant exactament el mateix.