dimecres, 29 d’abril de 2015

L'arpa i les seves vibracions, 383


NEPAL

Ulls de Buda

Pagoda Swayambut

Estat actual
Pena, tristesa i preocupació és el que sento seguint els esdeveniments del que passa al Nepal. Records, molts bons records de la meva visita a aquest país. Comparo les fotografies d'avui als diaris, amb les que tinc a l'àlbum del viatge i res tornarà a ser igual per aquesta terra i la seva gent.
El 4 de març del 2001, sortíem de vacances un grup de la colla. Destí l'Índia amb extensió al Nepal. Un viatge curosament preparat amb el desig de conèixer els dos països. Encapçalament d'aeroports:  Barcelona, Madrid, Ginebra, Mustat (aterratge d'urgència per un possible infart d'un passatger), Amman i, arribada al de Delhi. Desprès d'uns dies de voltar pel nord de la l'Índia,  volem des de Benarés al Nepal, un vol plàcid d' una mica més d'una hora que ens deixa a  l'aeroport militar de Kathmandu.
Durant el viatge vaig fer un petit diari i ara en trec unes notes. El 2001 ens trobem en un país de 145.391 km. de territori, poblat amb 23 milions d'habitants. Moneda la rupia nepalí que al canvi nostre va resultar a 2,50 pts. Ens movem amb un cotxe i un guia que ens acompanyaran cada dia.
Avui no intento explicar el viatge, un dels més bonic i interessant que he tingut la sort de fer. Potser un altra dia ho faré al  meu estil, comentant la   geografia i les vivències. Ara sols tinc records per les persones que ens van atendre, guia, xofer, cambreres i recepcionistes d'hotel i, tants i tants en qui parlarem i compartiren. En l'àmbit religiós a les persones que ens deixaren trepitjar els seus temples, estar al costat dels monjos en les seves pregàries i viure una mica la seva profunda espiritualitat.
Visitarem les ciutats de Patan, Bhadgaon, Kathmandu i Bodnath.  En elles recorreguérem Pagodes, temples, places, carrers, deus i deesses, una d'elles vivent, la Kumari de Katmandú, una nena que sols surt quatre dies a l'any en una processó. Ens va fer l'honor de sortir uns minuts, darrera  d'una finestra  del palau, previ entregar al seu tutor, una suma de rupies com a compensació. L'arquitectura nepali en general esta feta de maons vermells, fusta i finestres amb gelosies i timpans el·líptics.
La Pagoda Swayambut, té  2.500 anys d'antiguitat, una estela  allí escrita  ens diu que "Els ulls de Buda miren sempre amb compassió". la gent hi penja banderoles, o bé d'acció de gracies o per fer peticions, el vent les puja fins el cel. Cada u de nosaltres en va deixar  una, en la meva vaig escriure pau.
Al telenoticies nit  d'ara mateix donen la xifra de cinc mil de morts i uns  vuit mil ferits. Xifra que anirà pujant en els propers dies. Ho seguiré amb tristesa. Com els hi queda el país? Què serà d'ells? Les meves fotografies deixen de ser reals, quasi res del que vaig veure existeix, ara tot és pols i runa. 

Monjos pregant

La petita Kumari, ara ja una adolescent, seguirà viva o estarà sota enderrocs.
Segons els geòlegs les plaques teutòniques que es freguen  sota la terra van construint l'Himàlaia,  forces  que van configurant les muntanyes en milions d'anys.










3 comentaris:

Maria Dolors Giral ha dit...

Hi ha dies que sembla mentida que el món segueixi voltant i el sol sortint. I també que el nostre cervell o el cor o no sé què, pugui contenir el record de tant.

Marta ha dit...

La natura a vegades és cruel i no ens en fem càrrec fins que hi han esdeveniments com aquests. Sempre penso en els que sofreixen aquests incidents. La vida ens canvia en segons. L'home és francament vulnerable.

marisa ha dit...

Vaig pensar en tu i en la filla i neboda d'una cosina que van ser-hi fa 2 anys. El dolor és colpidor però quan es coneix l'indret i com molt bé dius tu, la gent, no hi ha consol.