dijous, 30 d’abril de 2015

LA TRESCA I LA VERDESCA




La primavera és temps de renovació, de canvi. Cada any hi ha un moment que., sense buscar-ho, recordo la casa de Rembrand a Amsterdam i la veig com a metàfora de fita inabastable de perfecció domèstica. Això ho lligo amb la gran neteja de primavera de Wendi al País de Mai Més i m'entra una mena de febre renovadora que no se'n va fins que tot llueix en mil esclats: llibres, quadres, capsetes, ceràmiques dels prestatges, inclús les bombetes i si molt m'apures la fireta de l'armari raconer. És una manera com un altre d'inaugurar l'època d'estiu, ben diferent de la que acabem de deixar enrere. I que ningú no s'espanti, no n'hi ha per tant, s'ha de fer amb esperit lúdic i si pot ser en companyia. Ajuda molt que algú es dediqui a preparar un bon dinar i que un altre faci el repàs de tot allò que es vol reparar, canviar o llençar (o sigui preparar les feines de l'estiu),i un vermutet que et sorprengui i t'aturi també és benvingut. La intensitat de l'afer està estretament lligat al nivell d'exigència de qui el practica.
Encara falten uns dies per començar (potser aquests tres dies de festa que s'acosten? ). Entre tant m'he dedicat a la meva  renovació personal: consulta de metge, carnet de conduir (per cert hauré de dur olleres per conduir), volants per altres especialistes etc. Això sí que és esgotador i no la neteja de primavera! parlàvem avui amb la metgessa i estàvem d'acord que cada cop necessitem més temps per arrencar el dia: més cremes, més pròtesis, que si les olleres, que si una mica de pintureta per dissimular, el gimnàs pel braç adolorit, "paqué contar?... És el peatge de l'edat i sort que tot això només són cosetes, no  n'hi ha cap important a tenir en compte. Jo avui he tingut una alegria perquè ja em veia conduint un cotxe d'aquells que no cal carnet. De moment me n'he salvat. Ara em dedicaré a fer quilòmetres sense parar i després que em vinguin al darrere amb.un flaviol sonant! Ja em sembla sentir el concert.