dimecres, 22 d’abril de 2015

LA TRESCA I LA VERDESCA


NECROFILIA  BIBLIÒFILA abans de Sant Jordi

Molts cops he trobat a faltar un llibre que recordava i que per la força d'aquest mateix record se'm feia  de nou indispensable. Sí, és clar -pensareu- a tots ens ha passat. I llavors que? heu intentat trobar-lo per calmar els vostres somnis o trobar-vos bé amb la seguretat que dona saber-lo a l'abast de la mà i de l'esperit? No diré que sigui missió impossible, però sí cerca difícil. Acabeu trobant el Conde Lucanor o La metamorfosi, però no en la seva verdadera dimensió sinó en versió escolar, retallada, comentada, amb qüestionaris per esbrinar si l'heu entès etc... També hi ha la possibilitat de la llibreria de vell (com poden ser vells aquests llibres?) però és força probable que no el trobeu. A més a més les llibreries de vell i els mercats o altres variants, estan fets per descobrir tresors amagats, no per a buscar títols concrets.
Sembla que algunes editorials comencen ara a reeditar vells llibres nous o nous llibres antics, o clàssics, o "de sempre", com en volgueu dir. Com a esquer, normalment estan farcits amb il·lustracions actuals i noves enquadernacions. Benvinguda sigui aquesta iniciativa però a mi, que voleu que us digui, m'agrada trobar-los tal com eren. Les cobertes, el format, el paper, el tipus de lletra, el grafisme... diuen tant! que aquell i només aquell llibre es el vostre, el que amb la seva lectura i el seu tacte heu acabat de constituir, Els llibres són companys de vida; de tant en tant m'agrada "acariciarles el lomo", com deia un amic.
Aquell a qui deixem un llibre i no el torna, no té ni idea de tot això ni de la frustració que causa. Molts cops he deixat llibres amb la bona intenció de transmetre alguna cosa que a mi m'havia fascinat o interessat i molts cops me n'he penedit perquè l'he perdut en la comesa. No sóc gens necròfila, però on són els cementiris de llibres? Sembla que també han arribat a la incineració. Potser un dia, el monument al llibre serà una urna en un columbari de disseny, i potser decorat amb pintures d'algun artista reconsagrat. Requièscat in pace.