dijous, 15 de maig de 2014

L'arpa i les seves vibracions, 337

ONDA, museu del Taulell Manolo Safont
He tornat d'una petita escapada de quatre dies per terres de Castelló i Terol. Uns amics hi tenien diversos parents escampats per petits pobles muntanyencs, carretera i manta cap uns bonics recons que no coneixia gens. Breu descans a l'àrea de Benicarló per esmorzar i seguidament  primera parada al poble d' ONDA, ja dins la província de Castelló, on teníem concertada una visita al Museu del Taulell Manolo Safont.

Manolo Safont neix a Onda el 1928 i mor el 2005, pintor i ceramista reconegut.

A partir d'aquí la ressenya va dedicada a la Mª Dolors, ja que et  vaig tenir molt present durant les més de dues hores que va durar la visita.
Ja ho sé, res que no coneguis millor que la guia que  ens va acompanyar i mostrar tot el recinte en les seves diverses facetes, visita que ens dugué des de la contemplació de la primera rajola que ens mostren del 1 segle en l'època romana, a una visigòtica, passant per les hispano musulmanes del XII i XIII, a l'època medieval, gòtic mudèjar,la renaixença, el barroc del XVII i VII, rococó, neoclàssic, modernistes i així fins els nostres dies. Crec que les últimes i ja en altre tècnica sis rajoles sobre uns dibuixos de Dalí, nominades amb els noms de  "la vida i la mort, la guerra i la pau i l'amor i la música", Mª Dolors les recordes? les tinc fotografiades, però ara mateix es neguen a passar de la meva tablex al Blog ? ja miraré de esmerçar-ho.





A més s'hi troben col·leccions de premses, màquines, eines, arxius, documentals, catàlegs i fotografies dels antics treballadors, també una aula didàctica, biblioteca especialitzada i alberga dins d'un espai l'Escola de la ceràmica d'Onda.
L'exposició ens encisa pel contingut  evolutiu que representa i per la seva bellesa, contemplem tot tipus de colors, dibuixos i formes. Al final passem a la zona on ja es fabriquen els taulells (nom que es dóna a les rajoles en valencià) en sèrie i ens mostren els últims avenços en màquines, on com si fossin fotocopies en paper es fan rajoles amb el dibuix imprès en tots els colors possibles. Ens expliquen que aquesta màquina la ha dissenyat un enginyer d'Onda i ja s'ha venut per molts milions al Japó i als Estats Units.
Tinc el catàleg en francès de l'exposició, fullejar-lo és un regal visual, em quedo amb els dibuixos i colors de les rajoles de l'etapa neoclàssica i la del modernisme.
Grans plafons

   



2 comentaris:

marisa ha dit...

M'ha agradat moltíssim la teva crònica. I què bonica que és la ceràmica!

Maria Dolors Giral ha dit...

Vaig conèixer força bé en Manolo Safont. Com a ceramista diria que era "discutible", però el seu llegat del museu de les rajoles és un fet d'innegable valor. El coneixo i està molt bé. És una bona mostra d'una indústria (inclús d'un art) que va ser molt important i que ho continua sent . M'alegro que en fecis una visita tan plaent.