dijous, 15 de maig de 2014



Aquesta ha estat la setmana de la poesia. Què millor que celebrar-la llegint els que saben tan bé posar en paraules els nostres sentiments. Aquí teniu una poesia de Miquel Martí i Pol en el seu llibre Algú que espera.

La lentitud agosarada és una
manera de combatre la peresa,
quan els anys ja confinen el desig
a uns límits tan estrictes que fa angúnia
bellugar els dits i quasi els ulls.
                                                 Llavors
una casa en silenci és el recer
Preferit, i una música lenta tal vegada
la millor companyia.
                                          Tard o d'hora
la prudència- no la saviesa-
dicta el seu ritme al cos que, de vegades,
protesta, estúpid.
                                Tot és clar i tranquil
si un s'asseu sense cap por, de cara
a aquell ponent que s'anuncia
sorprenentment encès sobre la ratlla
d'un horitzó bellíssim,
i aprèn a a modular, sense ni dir-les,
les poques frases que són de debò
necessàries per viure.

1 comentari:

marisa ha dit...

Mira que conec poemes de Martí i Pol i aquest no el sabia.