dilluns, 5 de maig de 2014





Els meus rosers m'han anat regalant cada dia roses grogues i vermelles que m'han omplert de goig





Si cada flor serà una llimona hauré de posar una paradeta al mercat.

Mini vacances del Primer de Maig

Han estat uns quants dies d'una pau indescriptible. Primer, dos dies sola, sola en els quals vaig poder escriure una sèrie de coses que tenia pendents per la classe i fer també coses de la posada a punt per l'estiu de la casa, prendre el sol i veure com la primavera avança imparable. M'he fet amiga de la tortuga que és una bona companya, deixa fer, no fa soroll, pren el sol com jo i saps que hi és i no cal que t'hi amoïnis, fa la seva. Després, dels molts que havíem de ser finalment només van venir el Marc i la Isa amb els nens i per tant tranquil·litat i anar fent. L'acabament però ha estat més problemàtic: el Marc es va trobar malament (unes angines insidioses) amb febre alta. Per tant no es va veure amb cor d'agafar el cotxe que ha quedat ben solet a Saifores esperant moments millors. Va baixar amb mi i la resta en tren. Res de greu però complicat. I en arribar havia perdut un dels audífons en el trajecte, suposo al posar gasolina i treure el bitlleter del bolso on també hi duia els aparells que s'havien quedat sense piles just al sortir. Maleïdes presses. A continuació, m'assabento de la mort en accident del fill de vint i nou anys dels veïns del davant de casa. Això sí que és bèstia. Aquesta tarda he d'anar a l'enterrament. Francament, tot plegat m'ha deixat una mica descol·locada i com si no haguessin existit vacances.
Si no hi ha cap més entrebanc aquesta tarda aniré a Tarragona a un acte en homenatge a l'Olga Xirinacs que li fan en commemoració dels 25 anys que li van donar el Premi Sant Jordi. A veure si em consola de tanta complicació.

1 comentari:

marisa ha dit...

noia, això és la vida. Una de cal i una de sorra. Ho sento. Felicita a l'Olga i un petó.