dimarts, 6 de maig de 2014




Ahir, la Diputació de Tarragona va organitzar un acte d'homenatge a Olga Xirinacs. Hi vaig ser i aquí teniu una impressió que volia haver convertit en un vers. Però em sorprèn el seu explicant perfectament l'acte i ho deixo córrer, aplicant el símil mariner de on hi ha capità no valen mariners. Si el voleu llegir és al seu blog. La meva impressió és aquesta:

A pas de patum, solemne, pausada, arriba l'Olga voltada de llorers que sense que ella ho noti, de moment, baten palmes; a pas de cortesia i amb bastó de comandament (solemne coqueteria) seu al setial on se li fan honors merescuts. El saló és ple i l'Olga, no és pas el primer cop que n'és la protagonista, escolta seriosa i complaguda com parlen de la seva obra. Obra de combat, i tant! Imatge de la dona forta, senzilla i aplomada, sabent estar i sense pretensions. No li calen. Després la seva veu és entre nosaltres: si ets morta no pots escriure, si no escrius ets morta, com deia a propòsit de Virgínia Wolf. Que per molts anys i encara més llibres, pel goig de tots els que estem disposats a compartir la seva vida. La vida, el llibre que escrivim dia a dia.

2 comentaris:

Olga Xirinacs ha dit...

Moltes gràcies per la teva presència, Maria Dolors, ets una rosa més del pom que ahir lluïa a la sala. Quants anys... quan ho contemplo m'entra vertigen, ¿com puc haver fet tot allò? Perquè també compto el que no es veia... anys de dirigir escoltes, Òmnium, classes a Barcelona, família... col·laboracions a diaris... i ara no sé descansar.

marisa ha dit...

L'enhorabona!!!