Avui la foto de la setmana és també la capçalera de la meva entrada al blog: una dona llegint, més. Una dona vital, entusiasta, exemplar : Ida Vitale, que ahir dins la setmana de la poesia, va fer una conferència a la Casa Asia. Poeta uruguaiana, una de les veus més importants de la poesia en llengua castellana. Riallera, parladora, bromista, segons explica el cronista de l'acte, Ida Vitale , de noranta anys, va donar un bon exemple del seu nom. En el seu parlament va reivindicar la poesia espontània i el rebuig a les frases solemnes... D'ella mateixa explica que, sortosament, va quedar indemne de la nerudització i mai ha escrit res destinat a quedar gravat en lletres d'or a la seva llar de foc. Com m'agradaria haver-la conegut, però com que en les seves obres les coneixereu aquí en va una i que per molts anys encara pugui ser una llum en l'univers de la poesia.
Fantàstic! Vols dir que el seu cognom és real?
ResponEliminaVeus, Maria Dolors, tu que dius "quina ràbia, no tenir temps de fer tantes coses com voldria", ves a saber! Potser éts tant longeva com la Sra. Vitale!