LES CONTES D’HOFFMANN
Amb la partitura original de Jacques Offenbach i, una posta en escena en versió moderna, coproducció del Gran Teatre del Liceu, San Francisco Opera i Opéra National de Lyon, hem gaudit d’aquesta coneguda òpera, que ens narra tres contes.
Estrenada a París el 1881, és una òpera que respon a la voluntat del compositor de no restar limitat a les seves exitoses operetes i entrar al món de la gran òpera. Obra de gran inspiració, combina amb eficàcia els aspectes fantàstics, sentimentals, sobrenaturals i també satírics i grotescos. El personatge d’Hoffman, narrador i protagonista, explica als companys de taverna tres contes que il•lustren els seus amors dissortats amb la cantant Stella: la d’Olympia, la nina mecànica, la d’Antonia, la cantant que es mor de cantar, i la de Giulietta, la cortesana que roba reflexos. La fotografia correspon a la nina mecànica, Olympia, que mitjan un enginy mecànic, balla i s’enlaira amunt i avall amb giragonses divertides, al final ens ensenyen que una grua gegant mou a la ballarina que enganxada per una cinta al voltant de la cintura fins a uns cables li permet ser manipulada per ells, i donat que l’escenari té una foscor total , òpticament s’obté aquest resulta sorprenent. Màgia pura. Cantà i ballà el paper d’Olympia la cantant coreana Kathleen Kim, soprano.
Els papers de Stella, Antonia i Guiletta , tots tres els cantà Eglise Gutiérrez, soprano cubana que actuava per primera vegada al Liceu, i el d’Hoffmann ho feu Ismael Jordi, tenor espanyol nascut a Jérez de la Frontera el 1973 i que és la revelació en el panorama actual de l’òpera espanyola. Direcció d’escena a càrrec de Laurent Pelly.
M’agradaria saber posar un link i fer-vos oir la música de la barcarola, la cançó folklòrica pròpia dels gondolers de Venècia, però no ho sé fer, així que haureu de buscar una audició antiga , us recomano la de la Teresa Berganza.
¿Ponen, a l'escena? Deu ser divertit.
ResponElimina