diumenge, 24 de febrer del 2013

L'arpa i les seves vibracions, 257

                                             LES CONTES D’HOFFMANN


Amb la partitura original de Jacques Offenbach i, una posta en escena en versió moderna, coproducció del Gran Teatre del Liceu, San Francisco Opera i Opéra National de Lyon, hem gaudit d’aquesta coneguda òpera, que ens narra tres contes.

Estrenada a París el 1881, és una òpera que respon a la voluntat del compositor de no restar limitat a les seves exitoses operetes i entrar al món de la gran òpera. Obra de gran inspiració, combina amb eficàcia els aspectes fantàstics, sentimentals, sobrenaturals i també satírics i grotescos. El personatge d’Hoffman, narrador i protagonista, explica als companys de taverna tres contes que il•lustren els seus amors dissortats amb la cantant Stella: la d’Olympia, la nina mecànica, la d’Antonia, la cantant que es mor de cantar, i la de Giulietta, la cortesana que roba reflexos. La fotografia correspon a la nina mecànica, Olympia, que mitjan un enginy mecànic, balla i s’enlaira amunt i avall amb giragonses divertides, al final ens ensenyen que una grua gegant mou a la ballarina que enganxada per una cinta al voltant de la cintura fins a uns cables li permet ser manipulada per ells, i donat que l’escenari té una foscor total , òpticament s’obté aquest resulta sorprenent. Màgia pura. Cantà i ballà el paper d’Olympia la cantant coreana Kathleen Kim, soprano.

Els papers de Stella, Antonia i Guiletta , tots tres els cantà Eglise Gutiérrez, soprano cubana que actuava per primera vegada al Liceu, i el d’Hoffmann ho feu Ismael Jordi, tenor espanyol nascut a Jérez de la Frontera el 1973 i que és la revelació en el panorama actual de l’òpera espanyola. Direcció d’escena a càrrec de Laurent Pelly.

M’agradaria saber posar un link i fer-vos oir la música de la barcarola, la cançó folklòrica pròpia dels gondolers de Venècia, però no ho sé fer, així que haureu de buscar una audició antiga , us recomano la de la Teresa Berganza.



1 comentari: