La Terrassa modernista i industrial
Ara que ja em trobo perfectament, he trescat molt, però degut als deures inherents a la meva condició d'àvia, no toco hores i vaig retardada de bloc.
Una trescada important va ser la visita, dissabte, a la Terrassa Modernista i Industrial amb els cinc sentits. Va estar molt bé perquè la noia que ens va acompanyar era molt entusiasta i a més s'ho sabia molt bé. Ens va explicar i varem veure en viu tot el que diu el títol de la visita.
El punt de trobada va ser l'Ajuntament d'estil goticista però amb motius modernistes, fet per l'arquitecte Moncunill, de qui són també les altres obres visitades.
Quant al sentits, la ptrimera manifestació del de l'oïda va ser virtual perwuè era el clac-clac-clac-clac dels telers que en les fàbriques o els petitis tallers de les cases, sonaven dia i nit sense aturar-se mai.
El punt de trobada va ser l'Ajuntament d'estil goticista però amb motius modernistes, fet per l'arquitecte Moncunill, de qui són també les altres obres visitades.
Quant al sentits, la ptrimera manifestació del de l'oïda va ser virtual perwuè era el clac-clac-clac-clac dels telers que en les fàbriques o els petitis tallers de les cases, sonaven dia i nit sense aturar-se mai.
Primerament la visita a la casa Alegre, mansió d'uns fabricants rics que ara és de l'Ajuntament i s'hi fan moltes coses, allò que en diuen "eventos", i és alhora Museu En ella varem poder veure no solament una mostra molt rica de l'arquitectura modernista sinó que va ser una lliçó de com el progrés i la riquesa tèxtil van arribar a la gent (uns més i altres no tant). Allò dels cinc sentits va ser la música d'un fonògraf amb música de Wagner, una xocolata amb melindros i uns cromos antics dels de la xocolata. El Mercat també presenta encara l'estructura d'època i allí, al passar, vam anar "comprant" coses que després van constituir un vermut molt oportú i vam entrenar el sentit de l'olfacte.
Vam visitar una casa d'estiueig, la Masia Freixa, molt interessant i que recorda força la Casa dels ous d'en Jujol. També és feta per l'arquitecte Moncunill; allí ens esperava una copeta d'anís (cosa que va ser l'excusa per parlar de l'exportació dels aiguardents i de la impremta. A la sortida ens esperava un cotxe d'època, un Ford i el seu amo també vestit comme il faut. Vaig tenir la sort de poder-me traslladar fins al següent punt de visita en aquest cotxe..
Finalment el Museu de la Ciència del que només vam veure la part dels teixits doncs és una enormitat. Molt innteressant tota la visita, tant a la part comuna a les tres fàbriques ( magatzems de combustible, calderes per fer anar les màquines, xemeneies etc) , com a les pròpies de la confecció de teixits de llana que era l'únic material tractat.
Feia molt bon dia i el vermut va ser a la terrassa, amb vistes a les cobertes de la fàbrica, que en realitat n'eren tres.
Feia molt bon dia i el vermut va ser a la terrassa, amb vistes a les cobertes de la fàbrica, que en realitat n'eren tres.
Bé, tot plegat ja ho veieu per les fotos, que, com sempre us sortiran si cliqueu a sobre la primera.
"Estupenda" visita, "estupendes fotos" i per damunt de tot és "estupendu" que ja et trobis tant bé.
ResponEliminaCom que vaig passar 25 estius llargs de la meva vida a Rubí, a banda de les fàbriques, darrere de cada porta hi havia un teler, de manera que el soroll me'l sé i el recordo força.
ResponEliminaA Terrassa hi anàvem perquè hi havia un rosset, el rosset de Terrassa, que volia festejar la meva amiga rubinenca, i jo feia de carrabina. Coses.
P.S. No sabia que havies estat malalta... Celebro que estiguis boneta, doncs.
ResponElimina