Vagi per endavant que el tema per se no és que em preocupi gaire però m'indueix a reflexió.
Al Vaticà, els papes ara, utilitzen helicòpters per als seus desplaçaments de poca durada: per anar fins a l'aeroport, a Castel Gandolfo etc. És un mitjà ràpid, net, i segur i al meu entendre és a més a més renovador de l'aire, cosa indispensable per a l'Església si és que vol seguir mantenint l'estatus acostumat, que sí que vol. Torna a ser allò de les metàfores.
Abans (el nostre temps sempre sempre comença amb l'abans), ens havien pintat els japonesos com a dimonis amb forca i tot. Coses de les guerres. Ara, sembla que la disfressa s'en ha anat a la Xina i són ells els sospitosos de tot el mal. Però és clar, per no perdre la modernitat, en comptes de banyetes ara són ciberatacants de l'anomenada Amenaça Persistent Avançada 1, o APTI en sigla anglesa, encara que troben que no son prou professionals, que han de progressar més adequadament I com ho faran, em pregunto, si no els deixen practicar? Ataqueu, ataqueu que el món s'acaba. En clau eclesiàstica diríem: Ho ha dit l'Obama i és profecia. Ai no que això és d'un altre lloc.
Si teniu algun pis o local per llogar, no ho feu pas a una Agència de Detectius. Hi ha risc d'ensulsiada (entre d'altres coses) per la quantitat de material que solen emmagatzemar. El qui avisa no és traïdor.
El govern crea un grup de treball per no quedar al marge del cas d'espionatge, llegeixo a La Vanguàrdia. Potser ja no sé llegir però això significa que el grup de treball treballarà per atiar el foc? Sempre que em poso a voler entendre segons el valor literal tinc problemes.
Tots els xanxullos econòmics que s'han destapat recentment sembla que s'evidencien només llegint (contractes, nòmines i altres minúcies). Us imagineu una oficina com aquella de la pel·lícula El apartamento (o és igual, una oficina sinistra) en la que tothom llegís? La feinada que podria fer-se només en un sol matí.
A Txeliàbinsk els trossos del meteorit trobats al lloc de la col·lisió s'estan convertint en preuat record per als turistes. Estic temptada de muntar trossets de pedra seca en anells, arracades i penjolls per a vendre'ls a la carretera, a la sortida de Saifores. Què? És que ja en teniu algun? Doncs per què no?
Ai senyor i quin món de mones.
A nosaltres ja fa anys que ens espiava un veí que s'havia comprat un aparellet a Andorra. Com que es va saber, cada vegada que trucàvem per telèfon deiem:... y al doctorcito, que no estará escuchando... (és metge oculista).
ResponEliminaNena, compte, que el nostre temps també és aquest. Això ho reivindico molt, jo.
D'aquí em cou, precisament.
EliminaVeritablement és un món de micos, mones i tota mena de serps verinoses, qui tindrà l'antídot per aturar tanta metzina?
ResponElimina