L'arpa i les seves vibracions, 255

J.V. FOIX

Acte d’homenatge a J.V.Foix (1893 -1978), en el vint-i-cinquè aniversari de la seva mort.
El passat dimarts 29 de gener és complien els 25 anys de la mort de Foix, amb aquest motiu a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans, se li va retre un homenatge. La convocatòria va ser massiva i l’afluència d’amics i simpatitzant de l’obra del poeta, va desbordar la sala amb falta evident d’espai. L’Obertura de l’acte la va fer el Sr. Salvador Giner, president de l’Institut i tot seguit Laura Borràs, que s’estrenava com a nova directora de la Institució de les Lletres Catalanes, va glosa la figura de Foix. Tot un goig sentir-la parlar amb una dicció correcte del català més culte.( Tot i que alguns diaris l’endemà,explicaven que Pere Gimferrer, havia fet una conferència sobre “Una mirada personal sobre l’obra de Foix”, no deixà de ser una patinada al escriure l’article amb antelació, ja que Gimferrer, va excusar la seva presència per una faringitis greu que el tenia allitat)

Tot seguit un recital de poemes musicals de J.V.Foix a càrrec de Mariona Sagarra, cantant i compositora, sota el títol de: Vaig amunt i torno avall, que contenien les cançons de “Es quan plou que ballo sol”, “Ah, si amb levites...”, “Dèiem: la nit”, “La nit, diem”, “Tot és llum i pensament”, “El transeünt i pensament”, “Per a Joana Ventalló, nada Givanel”, “Dècima” per acabar amb “Ho sap tothom i és profecia”

Acompanyava les cançons de Mariona, Marina Albero, solista, amb un antic instrument de corda percudida, el salteri.

L’últim poema va tenir una nota emotiva, les dues compositores deixaren l’escenari i baixant la llum de la sala a una lleugera penombra, es va sentir la veu de Foix, en una bona gravació, “Ho sap tothom i és profecia”.

Nit doncs per gaudir del nostre poeta, que fou l’artífexs de renovar totalment la llengua poètica catalana, amb una riquesa verbal prodigiosa.

Al acabar l’acte i per gentilesa de la Pastisseria Foix, en oferiren un refrigeri, en els jardins penjats del primer pis, l’espai anomenar “Mercè Rodoreda”, curull de flors vermelles, avançades a la temperatura de l’hivern.

Malgrat tot el que ens cau a sobre, la llengua, la terra i la gent sobrevivim  i així serà, l'acte d'avui porta llavors ben nostres.